Perdona (culpa)

Un relat de: jOaneTa

Abans de tot et demanaré perdó d'un forma diferent
amb paraules tímides que s'amaguen dins la meva ment
potser no et sonin perquè mai les has sentit
pero és hora de contar-t'ho, ho he decidit

Desperto cada matí demanant-me que t'he fet
em miro al mirall i és quan ho entenc
m'he convertit en allò que tu més odies
i això m'ho recordes tots els dies

Perdona per ser com sóc i no com vols que sigui
perdona per tenir ideals i no dir lo que vols que digui
perdona per ser diferent i no seguir un model
perdona per tenir clar que no et seré fidel

Mira'm, no sóc qui tu pensaves
escolta'm, no em diguis que te n'anaves
això no s'arregla amb un "ja xarrarem demà"
que m'aceptes necessit escoltar

No sòc guapa, però si intel·ligent
no m'importa el que em digui la gent
però si m'importa el que tu puguis pensar
per això espero que em puguis perdonar

Perdona per ser com sóc i no com vols que sigui
perdona per tenir ideals i no dir lo que vols que digui
perdona per ser diferent i no seguir un model
perdona per tenir clar que no et seré fidel

Me n'aniré lluny d'aqui per tornar a començar
em costarà molt, hauré de lluitar
pero seré qui sóc de veritat
sempre que tu ho hagis aceptat

Sempre t'he admirat
en el meu ídol t'has transformat...

Comentaris

  • perdona[Ofensiu]
    sucdetaronja | 30-07-2007 | Valoració: 9

    jo crec que hauré de demanar també perdó per ser com sóc.

  • Impressionant[Ofensiu]
    poblerina | 03-01-2007 | Valoració: 8

    Cada vegada me sorprèn més els teus relats, són impressionants, segueix així que jo et seguiré llegint ;)

    Adéu petons


    POBLERINA

  • SaReTa | 01-01-2007

    unes bones paraules per comensar l'any .

    Esta mool bé! un petó

    SaReTA

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116230 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.