Per una oreneta

Amb la Júlia havia jurat que mai ens separaríem. El temps anava passant, els dos ens fèiem grans, però l'amor que teníem mútuament era irrompible. Quan els dos ja portàvem 16 primaveres a sobre, va passar una cosa terrible per ella. Em vaig enamorar d'una altre noia.
Jo i la Júlia ens coneixíem de petits, érem veïns i jugàvem molt. Els meus pares havien congeniat molt amb els de la Júlia, de manera que no teníem cap impedimenta per veure'ns. Un preciós dia de juliol varem fer un pacte. Els dos mai ens separaríem i que enamorats estaríem el un de l'altre fins a la mort. El temps va anar passant i ara crec, que només érem amics de l'ànima. Amb la Júlia només ens fèiem petons, mai ens havíem ficat al llit.
Un dia fred de primavera, vaig anar al col·legi com cada dia. La Júlia estava refredada i no podia anar amb mi. Pel camí que ens duia al col·legi vaig sentir un ocell que xisclava molt. Al mirar cap amunt vaig veure un niu, i al mirar cap avall una petita oreneta. M'entres l'agafava una noia es va situar al meu costat. Va ser una fiblada al cor el que em va deixar amb la boca oberta. La noia tenia els cabells negres recollits amb una cua, la qual deixava al descobert uns preciosos ulls d'un blau turquesa. Tenia una altura més o menys com la meva i una figura esplèndida i sinuosa. Vestia un anorac verd i portava una faldilla negra amb leotards negres que deixaven veure unes cames atlètiques. Em vaig quedar petrificat, no sabia què dir, per sort va començar ella a parlar.
-Mare meva, què li ha passat!-. va dir la noia.
-S'ha, s'ha caigut-. vaig respondre amb veu tallada.
-Ai, perdona, no m'he presentat. Em dic Mar i aniré al teu col·legi-. va contestar tot acostant-se a mi per veure la oreneta.-ho he deduït, perquè a la carpeta duus el nom de l'escola.
No se'm va ocórrer res més que donar-li la oreneta. Va embolcallar-la amb la seva bufanda perquè no passes fred. Jo instintivament vaig acostar-me a ella, amb el cor bategant-me a mil.
Tot lentament vaig dir-li.-tens uns ulls molt bonics-.
-Gràcies, tu també ets molt guapo.
Vaig acostar-me a ella i li vaig besar a la galta. Ens varem mirar una estona i ella s'abalança sobre mi i ens varem besar molt fortament els dos. M'havia enamorat bojament. Com que teníem fred vàrem anar dintre la caseta del parc, allà, ella em besà el coll i jo li vaig acariciar els pits. Eren suaus i tendres. Vaig deixar l'oreneta acorruada entre l'anorac. Lentament ens vam treure la roba i ens varem fondre l'un amb l'altre, acariciant-nos tot el cos. Agafant aire entre petó i petó. Acariciant-li les cuixes atlètiques i ella besant-me per tot el cos. Va ser allà...
Quan vaig perdre totes les vergonyes.
Quan em vaig enamorar molt fortament d'una persona.
Quan vaig plorar per la Júlia.
Quan vaig pensar, que jo tenia molta vida per endavant.
Quan vaig adonar-me que ella també seria feliç amb algú que no fos jo, continuàvem sent amics, allò ho havíem jurat quan desconeixíem l'amor, no era vàlid.
No volia ser egoista amb ella, però per una oreneta, jo em vaig enamorar de veritat.