cadira buida

cadira buida, plena de records fracassats
microclima que l'envolta per si algú es vol aturar
petita llum, ben amunt
mentre la dolça foscor treballant tota ella sola
embolcalla la bombolla d'altres tímids
no pas jo

i m'assec, miro per la finestra, és el mar, és l'oceà
tot ell blau es manifesta, tot ell em vol atrapar
m'amenaça amb l'altura, em supera amb desgrat
i m'ofego, no sóc lliure, ofegat pel meu passat

tot és blau tot és, terriblement blau
ondulant jo vaig caient, a l'abisme d'aquest mar
no desperto
no puc
nomes xucla, xucla, xucla sens parar

i de cop

la cadira tota sola, just on abans jo l'he deixat
ara és buida
ara és plena
de records
fracassats