Talaia

Estic aquí, esperant i desesperant, ajagut en un racó, tapant-me la cara amb les meves mans suades mentre intento que els records no fugin entre els lleugers dits. Moments escenificats davant la meva humida cara, recupero llocs llunyans i distants, observats des d’una talaia inestable. Lluny, lluny i més lluny, fins que sobtadament arribo a comprendre el valor dels meus records i les imatges que em volen ensenyar. De cop, la talaia es desfà, mica en mica, fins poder tocar terra i tornar a estar ajagut en un racó. Ara trec les mans de la cara i... aixeco el cap. Quatre núvols i un cel blau i una brisa suau i una remor que ve de fons, que m’empeny a continuar.