Cercador
despertar amb un somriure
Un relat de: Rogal Mar- Compartir:
Al matí he vist com lentament Barcelona es despertava, amb badalls tranquils fets per persianes mig obertes. Passes lleugeres de gent sense pressa, atenta, mentre esquivaven el Sol, que venia de front, il•luminant tots els carrers.
Però ara ja és de nit, i escric, mentre petits monstres s’aprofiten de la meva feblesa, tot just abans d’anar a dormir. Els meus cabells embogits fan ombra sobre el paper groguenc, mentre els pensaments esdevenen quimeres sobre un coixí que em conduirà a racons estranys.
El soroll ara va decreixent, quan al matí estava ascendent. I recordo com dia rere dia, tornaré a ballar aquesta terrible, però també bonica, melodia.
Fins que d’aquí unes hores serà el moment de despertar amb un somriure.
Però ara ja és de nit, i escric, mentre petits monstres s’aprofiten de la meva feblesa, tot just abans d’anar a dormir. Els meus cabells embogits fan ombra sobre el paper groguenc, mentre els pensaments esdevenen quimeres sobre un coixí que em conduirà a racons estranys.
El soroll ara va decreixent, quan al matí estava ascendent. I recordo com dia rere dia, tornaré a ballar aquesta terrible, però també bonica, melodia.
Fins que d’aquí unes hores serà el moment de despertar amb un somriure.
l´Autor
31 Relats
59 Comentaris
28699 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
El meu cor batega, la meva mà tremola. Puc fer una cosa, ESCRIURE.Dóna'm un teclat
i t'escriuré un relat.
(Rogal Mar)