per què és tan difícil tenir, tenir-te?

M'ha semblat veure com plorava la nit,
I com li eixugaves les llàgrimes,
M'ha semblat veure com un cel clar,
s'amaga rere la teva ombra.
Per què és tan difícil sentir, sentir-te?
Per què és tan fàcil perdre, perdre't?
M'ha semblat veure un ocell,
Volant pels bassals de la vida,
I m'ha semblat reconèixer la paraula,
Vassalla de la ira.
Per què és tan difícil tenir, tenir-te?
Per què és tan fàcil enyorar, enyorar-te?
M'ha semblat escoltar el brunzit del silenci,
Trencant el soroll que s'escolta...
M'ha semblat trucar les cartes,
Però he perdut jo sola...un cop més.
Per què és tan difícil protegir, protegir-te?
Per què és tan fàcil necessitar, necessitar-te?
M'ha semblat veure com la llum s'apaga,
I he demanat al cel, al sol, que faci un eclipsi...i em cegui,
M'ha semblat veure una rosa,
I he demanat que m'acaroni les espines.
Per què és tan difícil riure, somriure't?
Per què és tan fàcil recordar, recordar-te?
M'ha semblat veure com la vida,
Deixa un camí de flors pansides,
I he intentat recuperar, doncs,
Aquelles hores...aquells dies,
A prop teu.