penso

Moltes vegades m'assec i penso, penso en tot allò que va passar i el que hagués pogut passar, penso en un món en el que tu i jo no som flors d'altres muntanyes sinó flors del mateix jardí, sembrades una al costat de l'altre, compartint la mateixa arrel, però això no és així, tu vius en un pol, jo en un altre, tu ets una persona fugaç dins la meva vida, aquella que vaig veure un sol moment en una taula d'un bar, que mai més apareixerà a la meva vida, i que tot i així continues present en cada instant.
Em pregunto que haguessis fet si jo, amb tot el coratge hagues gosat dir-te hola i veure amb tu aquella copa, em pregunto si em vas veure, si, entre el fum, vas veure una noia asseguda a la taula del racó, amb la mirada trista i els ulls plens de llàgrimes, i si em vas veure, em pregunto què vas pensar de mi, què et deia la meva cara, les meves mans, les meves llàgrimes i els meus ulls tristos, si et va semblar que necessitava uns braços per ofegar les llàgrimes per què no vas pensar en els teus i vas venir a besar els meus llavis, i si això vares pensar de mi, em pregunto per què no vas venir, aviat trobo qualsevol resposta o acabo pensant hores i hores dient-me a mi mateixa q potser ets com jo i no ho vas intentar per por. Mai més he volgut tornar, intento no pensar en aquell bar de mala mort, on cada segon qui hi pugui passar a tu em recordarà.



Encara que begut, vaig veure entre el fum els ulls verd que posseïa aquella bella noia del fons, acompanyava cada mirada amb un somriure elegant, tot i que el seu cor desprenia tristesa per un amor incomprès, cada vegada que les nostres mirades es creuaven sentia com un formigueig travessar cada part del meu cos, una sensació que feia molt de temps que no experimentava, un sentiment estrany s'apoderava de cada moviment i una força m'empenyia a dir-li alguna cosa, a compartir aquella soledat que em colpia per dins tant fortament que em turmentava, volia arreglar les teves penes i que tu arreglessis les meves, però era creure en l'impossible, era tant bella..., de cop les meves cames es mogueren per mi, es dirigien cap al lloc on jo l'havia vist, asseguda amb la seva copa a la mà i amagant les seves llàgrimes com si al vessar-les encara haguessin de fer més mal, però entre la gent la vaig perdre, entre la gent mai més la vaig trobar, cada dia torno a aquell bar i sec a la meva cadira per tornar-la a trobar, però mai va tornar.