Penso quan no cal, parlo quan no toca

Un relat de: Oluronbi

Deixaré de llegir-te en els meus escrits
perquè ni ara ni després hi hauran paraules.
Les paraules tendres per qui les sàpiga llegir,
no vaig aprendre mai a desxifrar frases llargues.

Tornaria sols una nit a veure't dormir,
sols una nit, i aviat va resultar de dia.
Aviat suposo massa, no em queda altre sentit,
imperfecta, perduda en el temps, res no canvia.


Potser mai no et balla el temps dins el ventre,
penso quan no cal, parlo quan no toca.

És ara, és sempre, és mai, ahir a la tarda.
Són tots aquells moments que t'endevino i em fas por.


Deixaré de llegir-te, però no em puc estar d'escriure't.
I si mai em recordes? Quin sentit, tot plegat?...

Comentaris

  • doncs...[Ofensiu]
    kispar fidu | 14-12-2010

    "no em puc estar d'escriure't" una altra coincidència, ja que tot i que no hi hagi sentit, sovint les paraules semblen seguir picant a la porta d'aquelles oportunitats que ja han passat...

    més coincidències curioses? el piano també! ara el tinc una mica abandonat, però també m'ha acompanyat durant molt de temps :)

    "m'ha sorprés encara més que tan jove ja tinguis fets 2 llibres"... bé, si comptes que Emboscall era una editorial poc exigent que ajudava a "tothom" a poder accedir a veure el seu propi llibre, i que Bubok és totalment autoedició i ningú ho controla ni evalua... jeje. Tot i així estic contenta, eh! especialment del primer (el pots trobar a la xarxa de biblioteques si et fa gràcia!)

    últimament estic força desconnectada del web, però li segueixo el rastre... jeje, així que sí! ens anem veient!
    Gemma

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: