I encara endevines.

Un relat de: Oluronbi
I encara endevines com, al marge de tu,
S’esvaneix quelcom.
Atraparies les hores que ja no tens
I les comprens culpables.
Eclipsar-se entre tot. Dissipar-se com l’aire,
Que retorna sempre, i amb força t’empenta i t’escampa.

Aparèixer i al vol, enredar-te’n les ales.
Sense transcendència, espargir-se’n sense ànima.
Càlides mirades que no et miren,
somriures que al refugir-te et parlen.

Comentaris

  • M'identifico[Ofensiu]
    Nefertitis | 02-01-2013 | Valoració: 9

    Curt però sincer, clar, precís!
    M'ha agradat llegir-te. Seguiré fent-ho!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: