Deixa'm (l'abric)

Un relat de: Oluronbi

S'arrisca en el joc, un, a perdre
però rere el taulell vaig aprendre
que tinc el guany, al no veure't.

Jugava a ser cuc , lent, que s'arrossega;
ho veig en els ulls, teus,
però jo era de seda.

Ara volo, no hi sóc, no t'esperava,
Mil colors al meu vol i el teu no m'agrada.

Encara somriu: tens lloc a l'oblit!,
deixa'm l'abric, per si mai torno.

Comentaris

  • m'ha encantat![Ofensiu]
    camins | 13-12-2010

    saps? feia moltíssim que no parava per aquí i amb el teu comentari, m'has animat a tornar a llegir, i potser, qui sap, a escriure.

    el poema de j. margarit m'ha agradat molt! gràcies per adjuntar-me'l al comentari!

    jo també conec a la kispar fidu, a la gemma, de fet, crec que va ser ella la que em va fer conèixer el web!

    també m'ha agrat aquest petit poema teu, totes les metàfores, la seda... i el toc de l'abric final molt guay!

    t'aniré llegint!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: