Hi són cada dia...

Un relat de: Oluronbi
No han arribat aquesta nit, però hi són cada dia. Tot i així, no es sorprén. Decideix escriure una carta de disculpes, té raons per fer-ho. Després, la deixa sobre la tauleta de nit de la mare, prop de l’únic armari d’aquell pis compartit. La mare aprofita per explicar que hauria d’haver-se enrecordat d’escriure abans, i és per això que ara té les butxaques buides. La petita encara la mira, tot pensant com explicar-li que els seus únics reis, són aquells que esperen cada dia el seu somriure, així com ella. La mare s’apropa a la cambra…s’amaga la màgia en els seus ulls.

Comentaris

  • Màgia amagada[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-01-2011 | Valoració: 8

    Un relat curiós, aquest... que em fa pensar en tots els racons i els llocs petits on s’amaga la màgia.
    I en els regals que cada dia ens arriben d’anònims benefactors impensats o de reis sense capa ni corona que mantenen la nostra existència en marxa cap endavant, guiats per estrelles no visibles ni impressionants.
    Un relat curiós... tal com et deia.

    I una alegria rebre el teu comentari, que espero no sigui l’únic. Jo et tornaré a llegir per tal de descobrir noves curiositats literàries, fruit de la teva impulsivitat o de la inspiració.

    T’envio una abraçada de les que apropen,
    Unaquimera