passejant, passejant, una petita formiga!

Un relat de: Oluronbi

Passejant passejant, una petita formiga! Petita com les de la seva espècie, fosca i polida. Però no era una formiga qualsevol, clar és la protagonista d'aquest petit conte!Era més impacient que les altres que coneixia, i a vegades també, un xic més valenta.
Va nèixer entre altres formigues, ara ja fa 23 anys. Va aprendre sobretot dels seus pares, però també dels seus ulls, i les mirades dels altres.
Un dia va decidir fer-se lloc a l'escola, com gaiebé no ho van poder fer el seu pare formiga i la seva mare formiga. A l'escola va aprendre a pujar escales sense que la trepitjessin, a fer fortes les seves cames. La seva escola n'estava plena, d'escales, però amb els anys, ho va ben agraïr.
De sobte un dia, va perdre el seu cosí formiga, la seva àvia formiga, i fins i tot els seus amics formigues, de tant estudiar. Passava els dies inventat, equivocant-se, fent i desfent, fent i desfent...pobre formiga embolicada! tantes idees, i per moments, tan desendreçades!
Un dia, però,va imaginar-se davant d'uns petits entremaliats, diferents als de la seva colònia, però amb la mateixa il·lusió per aprendre que ella i es va creure la formiga més feliç del món. Després de moure les antenes una bona estona, va decidir separar-se de la seva reina, i del seu superorganisme per convèncer a sí mateixa que podia aconseguir alguna de les seves idees, potser la més bonica de totes elles. Encara no ho sabia.
Va haver de treballar tota sola, llavors. Va aprendre a llegir i escriure i va haver de deixar de danyar conreus i envair edificis, cosa que estava acostumada a fer amb el seu col·lectiu. Els seus ulls simples la van ajudar a detectar la polarització de la llum, i encara que és conscient que com totes les formigues té una vista mediocre, ara es contenta de saber que no està cega, i que darrera del seu esforç i les ganes, podia aconseguir rebre tantes senyals com volgués, a més de transportar aliments, manipular objectes, construir caus, i defensar-se, com tota formiga sap.
El temps i l'experiència, continuarien donant-li la raó, n'està prou segura.

Comentaris

  • De passeig per la vida[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-01-2011

    He descobert el teu espai d’autora per casualitat, però després he vist que tenim alguna altra cosa en comú, i això m'ha animat a obrir el teu darrer escrit.

    En llegir el teu relat, veig que tens coses a dir i ganes de fer-ho. Sembles una persona acostumada a pensar abans de dir... M’equivoco?

    Be, ara que t’he descobert i llegit, i m’ha agradat el teu estil, crec que tornaré a venir per aquí... no et fa res, oi? ;-)
    De moment, t’envio una abraçada per celebrar aquesta descoberta d’avui,
    Unaquimera

  • crohnic | 07-01-2011

    Un bon conte... És una llàstima que no totes les persones siguin com les formigues i tinguin les qualitats que tenen aquestes...

  • coincideixo amb l'aurora[Ofensiu]
    joandemataro | 07-01-2011 | Valoració: 10

    però no crec que siguis una formiga, jo crec que ets molt més gran
    gràcies pels teus comentaris tan amables
    una abraçada des de mataró
    joan

  • Una bonica al·legoria de la vida[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 31-12-2010 | Valoració: 10

    d'un d'ésser que, mitjançant l'esforç, la responsabilitat, les ganes de superació, aconsegueix allò que es proposa, des de la seva gairebé insignificant posició d'insecte. La formiga sempre ha estat exemple d'animal treballador i perseverant , per la qual cosa té garantida la gratificació final i el premi al seu esforç. Especialment en èpoques magres.
    No t'havia llegit mai, però m'ha agradat el teu conte, que diu molt més del que sembla i segur que revela molt del teu món.

    Felic Any Nou

  • Bases del “Concurs ARC–Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror”[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-12-2010

    http://associaciorelataires.com/

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: