Cercador
Pecador empedreït
Un relat de: rautortorTots vam restar atemorits i plens de torbació quan el mossèn ens va amenaçar amb la condemna infernal a causa dels nostres pecats. Que si venials, que si mortals, que si sacrílegs i inexpiables. Ja portàvem alguns dies assistint a la catequesi i fins aleshores tot semblava meravellós. Mentre apreníem les primeres oracions l’acte de resar ens semblava quelcom relaxant i divertit. Però aquell dia tot es capgirà. Excepte pel xicot de l’agutzil. Era més gran que nosaltres i ja coneixia el guió. L’any anterior ja li havien negat la primera comunió per maixant i malcreient. I enguany anava pel mateix camí. Ja de petit es jactava impúdicament de les seves intencions. S’havia decidit a tastar i gaudir tots i cadascun dels pecats, sense cap mena de penediment.
Ben aviat féu ostentació de furibunds arravataments de vanitat i altivesa, de gelosia i enveja contra tots aquells que li portaven la contrària. Golafre i impúdic en excés, practicava l’insult obscè i l’abús sexual de paraula i d’obra. La seua garreperia i mesquinesa les alimentava un egoisme sense mesura. Així mateix, era conegut arreu com el rei dels dropos, malgrat l’abundant patrimoni que posseïa, fruit d’herències i del tracte dèspota amb els subordinats.
Incrèdul de mena i anticlerical convençut, es vantava de la seva impietat i renegava de tot allò que tingués algun tuf religiós. En aquest sentit eren famosos al poble els seus renecs d’allò més recargolats, incapaç d’articular deu mots seguits sense intercalar-hi tres o quatre blasfèmies. Així era el nostre personatge, tot un model de roïnesa i dolenteria.
Amb tot i això, tan prompte com es veié postrat al llit de mort, va cridar a la seva esposa i li suplicà: Escolta, dona, ja saps, cagondéu, com sóc i el que, cagondéu, penso del cel, l’infern i la religió. Ara bé, arribat el moment, cagondéu, crida al capellà. Per si de cas, tu.
Comentaris
-
Proper[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 26-02-2020 | Valoració: 10
Escrius tan rebé, Raül, que fas molt propers els teus personatges. L'he vist perfectament, sembla que el conegui. Un magnífic retrat social. Una forta abraçada.
Aleix
-
I si no el deixa passar, Sant Pere?[Ofensiu]Materile | 21-02-2020 | Valoració: 10
A veure: és un relat molt aconseguit, m'ha fet riure, cagundéu, i te'n dono les gràcies!
Sí que hi ha gent així, i "que me quiten lo bailado", a últina hora ja ho "arreglarem".
Molta sort!!!!
Materile -
Pecador penedit?[Ofensiu]Montseblanc | 17-02-2020
Hahaha me n’han explicat uns quants casos com aquest i és que, quan li veu les orelles al llop, a veure qui és el valent que no pren totes les mesures possibles...
-
Per si de cas...[Ofensiu]E. VILADOMS | 14-02-2020
N'hi ha tants de creients "per si de cas..."
l´Autor
223 Relats
757 Comentaris
140290 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma