Pecador empedreït

Un relat de: rautortor

Tots vam restar atemorits i plens de torbació quan el mossèn ens va amenaçar amb la condemna infernal a causa dels nostres pecats. Que si venials, que si mortals, que si sacrílegs i inexpiables. Ja portàvem alguns dies assistint a la catequesi i fins aleshores tot semblava meravellós. Mentre apreníem les primeres oracions l’acte de resar ens semblava quelcom relaxant i divertit. Però aquell dia tot es capgirà. Excepte pel xicot de l’agutzil. Era més gran que nosaltres i ja coneixia el guió. L’any anterior ja li havien negat la primera comunió per maixant i malcreient. I enguany anava pel mateix camí. Ja de petit es jactava impúdicament de les seves intencions. S’havia decidit a tastar i gaudir tots i cadascun dels pecats, sense cap mena de penediment.
Ben aviat féu ostentació de furibunds arravataments de vanitat i altivesa, de gelosia i enveja contra tots aquells que li portaven la contrària. Golafre i impúdic en excés, practicava l’insult obscè i l’abús sexual de paraula i d’obra. La seua garreperia i mesquinesa les alimentava un egoisme sense mesura. Així mateix, era conegut arreu com el rei dels dropos, malgrat l’abundant patrimoni que posseïa, fruit d’herències i del tracte dèspota amb els subordinats.
Incrèdul de mena i anticlerical convençut, es vantava de la seva impietat i renegava de tot allò que tingués algun tuf religiós. En aquest sentit eren famosos al poble els seus renecs d’allò més recargolats, incapaç d’articular deu mots seguits sense intercalar-hi tres o quatre blasfèmies. Així era el nostre personatge, tot un model de roïnesa i dolenteria.

Amb tot i això, tan prompte com es veié postrat al llit de mort, va cridar a la seva esposa i li suplicà: Escolta, dona, ja saps, cagondéu, com sóc i el que, cagondéu, penso del cel, l’infern i la religió. Ara bé, arribat el moment, cagondéu, crida al capellà. Per si de cas, tu.

Comentaris

  • Proper[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-02-2020 | Valoració: 10

    Escrius tan rebé, Raül, que fas molt propers els teus personatges. L'he vist perfectament, sembla que el conegui. Un magnífic retrat social. Una forta abraçada.

    Aleix

  • I si no el deixa passar, Sant Pere?[Ofensiu]
    Materile | 21-02-2020 | Valoració: 10



    A veure: és un relat molt aconseguit, m'ha fet riure, cagundéu, i te'n dono les gràcies!

    Sí que hi ha gent així, i "que me quiten lo bailado", a últina hora ja ho "arreglarem".

    Molta sort!!!!

    Materile

  • Pecador penedit?[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-02-2020

    Hahaha me n’han explicat uns quants casos com aquest i és que, quan li veu les orelles al llop, a veure qui és el valent que no pren totes les mesures possibles...

  • Per si de cas...[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-02-2020

    N'hi ha tants de creients "per si de cas..."

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

153 Relats

516 Comentaris

88476 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.