pas a pas

Un relat de: magalo
Pas a Pas

Un peu que segueix a l’altre
tot fent camí pel voral
lluint sabata enllustrada
amb el taló ben estable
i la puntera al davant
.
Passes que m’acompanyen
sense que em faci por res
sabates de sola dura
que trepitja decidida
el terra de tants carrers

Carrers amb fam de petjades
on un munt de peus transiten
doncs per caminar es van fer
i tot i amb vorera estreta
torta o desnivellada
no permetre que m’aturin
ni que em facin córrer més

Camins on hi deixo el rastre
i on una fita m’espera
poder sempre avançar
i no haver de mirar enrere
i on tots els tombs per la vida
s’han d’assolir pas a pas



Comentaris

  • gràcies a tu marta...[Ofensiu]
    joandemataro | 31-01-2012 | Valoració: 10

    i felicitats perquè pas a pas et vas fent tota una poeta, pas a pas amb una fita i pisant fort...

    abraçadetes
    joan

  • Caminar...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-01-2012 | Valoració: 10

    He gaudit del teu Relat. Gràcies.
    I gaudeixo d'aquest fragment:
    "Camins on hi deixo el rastre
    i on una fita m’espera
    poder sempre avançar
    i no haver de mirar enrere
    i on tots els tombs per la vida
    s’han d’assolir pas a pas"
    Molt motivador.
    Gràcies, també pel teu comentari al meu Relat. Cert. El Follet és quelcom dins nostre que pregunta i qüestiona.
    Una abraçada,

  • Magaló, Magaló.[Ofensiu]
    Pau Mora | 29-01-2012

    Un dia qualsevol t'has inspirat veien-te les sabates. I no t'has esforçat prou. Per això no t'he valorat, per no posar menys que un 10. Si les paraules, la idea, el sentiment que transmet i en general sembla genial, no és menys cert que te una lectura entrebancadissa; i amb aquest títol això demana anar més enllà.
    La veritat és que m'ha agradat força, si no no m'entretindria escrivin-te res.
    Una abraçada.

  • La vida des de baix[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-01-2012 | Valoració: 10

    Has descrit un instant de vida de forma molt original, vista des de baix. Des dels peus, des d'unes sabates la vida també existeix i es reclama. Poesia de fermesa, de reafirmament, de tocar de peus a terra i de no parar, de caminar, de viure, d'encomanar les ganes de viure. Fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magalo

magalo

128 Relats

365 Comentaris

42500 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com