pas a pas

i felicitats perquè pas a pas et vas fent tota una poeta, pas a pas amb una fita i pisant fort...

abraçadetes
joan

He gaudit del teu Relat. Gràcies.
I gaudeixo d'aquest fragment:
"Camins on hi deixo el rastre
i on una fita m’espera
poder sempre avançar
i no haver de mirar enrere
i on tots els tombs per la vida
s’han d’assolir pas a pas"
Molt motivador.
Gràcies, també pel teu comentari al meu Relat. Cert. El Follet és quelcom dins nostre que pregunta i qüestiona.
Una abraçada,

Un dia qualsevol t'has inspirat veien-te les sabates. I no t'has esforçat prou. Per això no t'he valorat, per no posar menys que un 10. Si les paraules, la idea, el sentiment que transmet i en general sembla genial, no és menys cert que te una lectura entrebancadissa; i amb aquest títol això demana anar més enllà.
La veritat és que m'ha agradat força, si no no m'entretindria escrivin-te res.
Una abraçada.

Has descrit un instant de vida de forma molt original, vista des de baix. Des dels peus, des d'unes sabates la vida també existeix i es reclama. Poesia de fermesa, de reafirmament, de tocar de peus a terra i de no parar, de caminar, de viure, d'encomanar les ganes de viure. Fantàstic! Una abraçada.

Aleix