Cercador
Paraules i sintagmes
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
No trepitgis paraules que són meves.
El meu no vull, el no estic pas d'acord.
El per aquí, no hi passaré. Recorda-te'n!
Si vols esclafa por tot i que, trèmula,
de sota dels teus peus, envalentida,
com un llampec s'esquitllarà, airosa.
Trepitja aquest mai més. Mes no sé pas
si et serà fàcil. Contundent, esquerp
et ferirà llançant-te mil sagetes
enverinades de no-temps. Com un
rellotge irat te les projectarà
dretureres al cor tot fent diana.
Peucalciga, si tant ho necessites,
el llefiscós: indefensió que
hauràs de perseguir per tot el pis,
perquè es defensarà parapetant-se
darrera el mot hipòcrita, amagant
l'in, el prefix. Mes, això sí, vigila
si us plau! No et deixis portar mai pel mot
odi que, amb mans i dents de violència,
t'empenyerà al racó més amagat
d'aquesta meva estança dels afectes,
on encongida, com una partícula
de diamant minúscula, s'oculta
el meu llampeguejant, t'estimo.
Comentaris
-
Oh![Ofensiu]llibreta | 07-02-2008
Molt bonic! Crec que ja t'ho han dit tot!
-
Una meravella de poema [Ofensiu]Bruixot | 07-02-2008
ple de jocs de paraules, com a mi m'agraden. Un poema per llegir i rellegir...Com el que vares recitar ahir. Em va encantar sentir-te i ja tinc ganes de tornar-ho a fer!
Moltes gràcies!!!!!!!!
Xavier -
com sempre[Ofensiu]ANEROL | 31-01-2008 | Valoració: 10
haig de rellegir diverses vegades el poema. També diccionari. Amb el teu domini del llenguatge fas declaracions de principis, un posicionament personal, aclaratori. L'últim pràgraf és molt resolutiu i entenible
-
HOLA TERESA[Ofensiu]meral | 10-01-2008
Segurament la paraule més bonica es "t'estimo". No em cansaria mai de fer-a sevir encara que a cops quan ho faig senti que no m'escolten.
Un petó. -
In crecendo[Ofensiu]T. Cargol | 08-01-2008
El final és molt bo; com el d'aquelles dolços que guarden un secret que es desvetlla amb sorpresa plaent.
-
Aventurat...[Ofensiu]rnbonet | 28-12-2007
...i contundent, el poema. Entrant en les negacions de les negacions, però vigilant sempre. Incloent-nos el sintagma just, la paraula exacta (de vida, de realitat).
Una abraçada, i salut i rebolica!
I bones festes... i molt d'escriure, xicona!!! -
Misteriós amor[Ofensiu]franz appa | 26-12-2007
... aquest que s'oculta com una diminuta patícula de diamant. Tanta negació i tanta por per arribar a l'estança obaga on refulgeix com la pedra meravellosa que és.
Tot él que ens han dut fins allà són mots, o menys que mots, prefixos, i sintagmes i frases, però el cor de l'afecte és dur i consistent i té el pes específic del mineral valuós.
Misteriós amor, certament.
Una abraçada,
franz