Cercador
paraigua clos
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Entre les mans, setembre du manyocs
de fulles escapçades. Té els cabells d'or,
el gest suau, i entre els cabells, buidor de niu,
clofolles esberlades.
Un poc de plomes,
un poc d'enyor. Un poc de sol.
I al fons de tot, també, un poc de llàgrimes.
Amb pinzell d'aigua dibuixa camins,
dreceres, cims, anhels inexpugnables.
Sota el paraigua clos, guarda un somrís,
de coure i mel, i branques despullades.
Ben dins de mi, el sento bategar,
com un ocell a punt d'emprendre el vol.
I em bèc l'or vell del seu tremir de bosc,
filalls de llum perduts en la mirada.
Comentaris
-
em costen els canvis teresa[Ofensiu]jaumesb | 28-06-2006 | Valoració: 10
per mi setembre és la porta de l'hivern, de la primavera i de l'estiu
per l'hòmen de camp hi ha unitat de vida,
si puc avui començaré a arrencar rostolls perquè agafin l'aigua de setembre
em costa acabar
l'escola sense nens no m'agrada
vull viure sense despertador i llevar-me a trenc d'alba
vull viure d'amor i prou
sigues molt feliç
prepara també els rostolls per les pluges de tardor
viu l'estiu, és la mare de l'hiver i ell ens porta a la primavera
sigues feliç -
Vida.[Ofensiu]Bonhomia | 31-12-2005 | Valoració: 10
Aquest llenguatge a tal nivell m'és difícil d'entendre, però el poema dóna moltíssima vida.