Padrineta no ploris, la mare m'estima

No entenc res, perquè no puc veurer-la?
és la meva mare i ella és qui m'ha de dur a escola.
Els meus amics riuen quan em veuen arribar amb el tiet o la tieta, diuen que es culpa meva que la meva mare no em vulgui veure...però jo se que no es veritat, ella m'estima i tornarà...oi que si padrineta? oi que la meva mare no m'ha abandonat?
per que calles? no em vols contestar?
eii per que plores? ja ho se! et sents orgullosa de que torni gran! Demà es el meu aniversari, ja tendré cinc anys. Em prepararàs una tarta de xocolata? i em faràs un regal? ooooh! gràcies padrineta meva... no t'inmagines quan t'estimo!
Saps que? ja ho he pensat. Ja se que vull que em regalis, no et costarà tant. Per el meu aniversari només penso demanar que la meva mare surti d'aquell edifici tan alt on tots van amb jaquetes blanques i uns collars que es posen a les orelles, si ja ho se... sempre m'ho dius, es diuen metges.
Bé, aixo es el que jo vull, vull tenir-la aquí i que m'abraçi fort, igual que ara ho estas fent tu. Vull que m'acompanyi a l'escola i em vengui a cercar i així tots els meus amics no podran dir-me que ella no m'estima.
Vull donar-li tots aquells dibuixos que he fet i que tu guardes dins la capsa de l'armari... vull poder jugar amb ella igual que he fet durant aquest any amb tu...
Creus que ella em recorda? i que sap que demà faig anys?
Puc telefonar-la per dir-li que està convidada?
No padrineta...no ploris un altre pic... que tens? perque no em dius res? que passa?

* * *

Petitona meva...mai et deixaré tota sola, però no aguanto més, aquesta malaltia m'ha guanyat...

* * *

El meu regal no ha arribat... mare torna a casa, t'enyoro...