Orenetes volant

Es de matinada,
quietud al entorn,
sols la remor del mar,
sona acompassadament.

Volada d'orenetes,
cridòria general,
van i venen surant per l'aire,
deixant-se bressolar pel vent.

Voldria ser oreneta,
per poder gaudir com elles,
d'aquest esclat d'alegria,
disfrutant a cada instant.

M'aixeco del llit,
admiro l'entorn,
aspiro l'aroma de pins i lavanda,
deixant que el sol amb vagi penetrant.

Una veu ronca, ensonyada,
amb xiuxiueja paraules d'amor,
un peto llarg, intens,
desperta el meu cos adormit.

Amb la finestra oberta de bat a bat,
els nostres cossos gaudeixen,
com una part mes de la natura,i amb sento oreneta per un instant.

Volo lleugera com elles,
la imaginació es dispara,
les seves mans m'acaricien,
com a elles el vent.

També i ha cridòria general,
desprès son reparador,
ja entre cel i cel,
la ment va volant.

Sentint-me oreneta,
per al vent surant.