Oh, no! Reloaded

mmm... he llegit atentament la teva biografia, que m'ha agradat, i el poema d'en Benedetti, que m'ha encisat... He llegit algun poema més teu i, per tot plegat i no sé perquè, em recordes una mica a mi, en el sentit de com i perquè escrius... potser d'aquí a poc comencis a veure que escriure va més enllà i, d'alguna manera, forma part de la teva vida i ja no és quelcom que t'ajuda i necessites sinó allò que t'agrada, el teu repte personal, el teu hobbie...

Bé, o potser no... jeje

Petonsss!

Noi no se com teu fots xo escrius fantasticament i excepcionalment b!!!! Speru q la sele tagi nat tan be!! i m'estranya q sigues de cienciès escrivint tan be!! sempre hi ha excepcioNS!!! segueix així. Salut i revolta!! (no et rendeixis MAI!)

"I perquè tornar a dir un adéu serenament,
un fins sempre o fins mai
amb els ulls lluents i el cor batent..."

que guaiiii :)

mola muuuuul jejeje...

aiix no estic gens inspirada per comentar! :S

Només dir-te que "quantes" va am Q! :O

lelele!

Molts petons!


annna**

I qui et va dir de bon principi que era una preciositaaaat? Quiiii? ^^
En fi, que ja et vaig dir com m'agradava i tot el que expressava x mi, el títol és un "oh, no!" que en realitat vindria a ser "gràcies, en el fons saps que m'encanta!" xDD... molt muniket :)
Tu, sobretot... continua caçant instants, fent-ne col·lecció, somrient, plorant, somiant... :P m'alegro que siguis feliiçç!
Petunikus! Ens veiem!