ODA AL CALÇOT

Un relat de: kefas
Un cop plantat i encalçat, indefens,
creix presumint de la ceba nissaga,
el cos lletós per la vida en la obaga
el porta aquí a emular Sant Llorenç.

Arrenglerat amb companys de garlanda
ben enfilat sobre la brasa espera
que el roent foc l’hi estovi la trempera
i el seu despull tapi amb negra sotana

I així després una grapa jocunda,
desembeinant la cremada membrana,
li unta bé el cap amb salsa catalana
i el pitja a dins de la gola profunda

que el porronet ha posat ben calenta
perquè el calçot amarat d’avellana
tomaca i all i ametlla provinciana
deixi anar el suc que la fa tan contenta

Comentaris

  • Nyam, nyam[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 13-04-2017 | Valoració: 10

    Encara que he llegit el teu poema a primera hora del matí, m'he de sincerar: m'hauria cruspit un manat de calçots sense moure els llavis! Els detalls de la teva oda són tan adients i encertats que han despertat les meves papil·les gustatives quan potser no tocava, el millor reconeixement a la bona feina com a rapsoda. Enhorabona!

  • I jo tampoc ..[Ofensiu]
    kefas | 03-04-2017


    Assaborint les dolçors del diumenge

    M’omple de goig vostre festiu passatge
    On alabeu el valor de ma testa
    Nat d’un fervor fruit de fugaç conquesta
    Tot i el poc seny, pel meu verb fet missatge.
    Soc molt feliç perquè aquesta requesta
    Es el bell fruit d’un talent d’alt voltatge
    Blanc amb un glop de dolç llibertinatge
    Lliure i obert a assolir qualque gesta,
    A aquest talent del que admiro el mestratge
    No res millor hi ha per fer-ne conquesta
    Com uns versets amb un rítmic metratge.

  • No me n'he pogut estar...[Ofensiu]
    Montseblanc | 02-04-2017

    M atí de diumenge
    A bans d’un gran dinar
    G anes de llegir i riure
    R elats i comentar
    A vui somric kefas
    D e veure els teus mots
    A mb quina gràcia ho fas

    E scric de pena, en vers
    L amento aquest intent

    T robaré una altra manera
    E scriure’t amb més cura
    U n pam i mig de lectura

    C omentar només, somrient
    E l que et surt del cervell
    R oent, pudent, de vegades
    V aporós, delicat, d’altres
    E ts la pera llimonera
    L a cirereta vermella
    L uxe damunt la llengua...

  • RES DE DEUS[Ofensiu]
    kefas | 25-03-2017

    Israel, ni pensament.

    Sense diacrítics el deu és Déu, inabastable. I amb diacrítics també.

  • Si. Tots els sentits [Ofensiu]
    kefas | 22-03-2017

    ...estan de festa quan mengem. I en grau superlatiu quan exprimim el calçot per gaudir del seu dolç regalim en la més pol•lular(sic) de les cerimònies gastronòmiques.

    El teu excel•lent relat del xoriço m’ha tornat a la memòria pretèrits bocates de xoriço fregit amb el pa amarat del seu oli, acompanyats amb alls escalivats i un potent vi negre. Les meves papil•les linguals fregaven el nirvana. Potser els teus morros també. Ara és pecat.

  • Veig que a tu...[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-03-2017

    ...també t'agrada escriure sobre menjar i menjades... Precisament diumenge hi havia calçotada, només en vaig provar un, però era gros, gruixut, sucós... com els de la teva saborosa oda.
    (ei, ara que m'havia oblidat del xoriço, me'l tornes a passar pels morros!)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: