Oda a la runa

Un relat de: AiDuS

Oh! Runa, benvolguda brutícia! Exel·lent companya de pis!
M'encanta quan entre al pis d'estudiants i veig un dit de pols sobre la taula... És diumenge i fa vora una setmana que ningú neteja a casa. A tu et molesta? A mi tampoc!

Només obrir la porta contemple el sòl... Pel balcó entra un raig de llum que fa que la ronya es veja més i done sensació de consistència... Seré capaç de posar el peu damunt i poder alçar-lo després? Faré la prova...
... Sí, el peu l'he pogut despegar, però les rodetes de la maleta es neguen a deslliçar-se per damunt de tota eixa merda.

I quan entre al water entre pels i gorritons i em dispose a fer les meues necessitats m'entren unes arcades que em reboliquen tot el meu interior. Veig a la pila un xorritó de pasta de dents... Les dents molt netes, però la pila ha quedat feta un poema!
Córrec la cortina de la dutxa, un tacte esvarós m'avança que el que encontraré dins no serà molt més agradable...
... Efectivament, puc observar al voltant de l'aixeta un rogle negre... Ni sé que és ni vull saber-ho! Tampoc em preocuparé per saber de qui són els pels rulls que taponen el desaigüe.

Arribar a la cuina és tota una guerra contra grassa i esguits d'oli. Mil molles de pa amaguen el màrmol del banc. Sembla que porta roba...
Passe la mà per damunt dels foguers i el tacte no m'enganya... Grassa, molles, esguits... Una sèrie de sensacions que fan que se m'esborrone tot el cos.
Em dispose a obrir la nevera, quina sorpresa tindré aquesta setmana?...
... Oh! Aquest diumenge s'ha portat bé! Simplement encontre un formatge florit, amb pebrassets per damunt. Ah! I una olor insuportable ix de l'interior... Què serà? Què serà? Aquell meló que s'ha descompost al caixó de les fruites i verdures! No el puc ni agafar, se'm desfà entre les mans!!

Faig una ullada a la terrassa... Déu! Les bosses de fem s'han multiplicat! Faig un recompte ràpid i la llista és la següent: Dues bosses de pots de vidre. Altres cinc de fem, cinc!!! I un parell més de cartró i paper! Reciclem, sí! Que tinguem casa empantanada no és sinònim de que no respectem el nostre planeta, en general, tan brut o més que la nostra casa...
... Casa nostra? No m'enganye... És una casa d'alquiler que a Juliol haurem de deixar ben neta i ordenada!

Atenció! Si casa en general està bruta... Compte amb la meua habitació!!
Casa la netegem una vegada a la setmana, seguim un horari confeccionat pels quatre companys de pis... Intentem complir-lo "sempre".
Però? Qui mana a la meua habitació? Jo, sols jo! Per tant no m'he de preocupar si al company li molesta el pam de pols, o la sorra de les esportives per terra... Huí, crec que agafaré el martell i l'espatula i trauré la costra que cobreix tots i cada un dels mobles...
... Però abans de fer això, hauré de guardar els 4 pantalons, 5 samarretes, 2 parells de calcetins, llibretes, bolis, papers, joguines, revistes... que acostumen a estar repartits pels diferents racons asquerosos de la meua habitació.

Oh! Runa, benvolguda companya de pis!

Comentaris

  • oda a la runa[Ofensiu]
    Bolet | 18-04-2007

    xDDDDDDDDDDDDD

    (res més a dir)

  • hahahaha[Ofensiu]
    sucdetaronja | 06-04-2007

    jo cada cop que vaig a casa el tete com són uns coxinos em toca netejar tota la cuina per poder menjar alguna cosa. això és explotació infantil :'(

  • AiDuS | 03-04-2007

    Xè! Està clar que he exagerat... Però vaja, el que pretenia era donar-vos eixes sensacions... Hahahaha!!!

  • Molt bo![Ofensiu]
    Nessa Bentanachs | 03-04-2007

    Jajajjaja! És boníssim! M'encanta! Però quina guarrada! És que només d'imaginar-m'ho m'entren arcadaes! Però que bo!

  • Gran![Ofensiu]
    Roget | 02-04-2007 | Valoració: 10

    hahah, Aida! he rigut molt imaginat cada racó de ca teva. això si.. exagerada! Molt bo, de debó. L'humor no és gens fàcil de plasmar-ho en un paper, però ho has fet genial!

l´Autor

Foto de perfil de AiDuS

AiDuS

68 Relats

148 Comentaris

64543 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Perquè m'agrada escriure... Però no que em llisquen!

Albaidina amb orgull. Nascuda al 1988 i estudiant de F.Catalana a València...

Somie molt, i el que somie ho escric. Pense molt, i el que pense ho escric. Critique molt, i el que critique ho escric.
Així que tot el que llegiu ho crec, bé siga com ho he escrit o totalment al contrari...

aida_albert@hotmail.com