Bufa l'aire...

Un relat de: AiDuS

Aquella primera volta que em vas donar la mà un munt de sensacions s'apoderaren del meu cos... Tremolors, esgarrifances, suors fredes, palpitacions!
Teníem les mans entrellaçades mentre l'aire entrava ràpidament per la finestra del vehicle i, així, espiar cada racó dels nostres cossos pròxims... Amb el dit polze acaronaves la meua mà.
La primera nit no vam passar d'això... Cadascú a sa casa i a dormir.

Dies després vam actuar com si res no havera passat... Realment havia passat alguna cosa? Vaig pensar que vaig mal interpretar aquelles tendres carícies. Vaig pensar que tot era fruit de la meua imaginació. Vaig pensar que la nostra atracció no era més que fantasia...
De nou, el vehicle ens esperava, amb les finestres mig obertes. De sobte vaig notar la teua mà sobre la meua cuixa i com, poc a poc, menejaves els dits cap al meu cony... No, jo no volia, o sí, però tenia clar que no podia ser. No viatjàvem sols, els nostres companys de viatge no ens miraven, l'aire sí. Un aire que, de nou, estava allí, entre nosaltres!
La segona nit no vam passar d'això... Cadascú a sa casa i a dormir.

Poc més tard vam tornar a estar junts com si res no havera passat...
Una incòmoda tensió s'escampava per l'aire ja present aquell dia, encara era prompte... No em parlaves, no em miraves, m'ignoraves! No sabia com dirigir-me a tu. M'avergonyia mirar-te, parlar-te... Però no podia ignorar-te! Poc a poc s'aturà l'aire... Era un dia sec i calorós.
Fou una vesprada molt incòmoda, estranya fins i tot. No va bufar més l'aire, com si sols fora present en el bons moments entre nosaltres...
La tercera nit no vam passar d'això... Cadascú a sa casa i a dormir.

Va passar poc menys d'una setmana. Junts de nou tot anava bé. La nostra relació, normal, com sempre... Ningú no sospitava del nostre tonteig, de les nostres carícies, de les nostres temptacions. Vam creuar dos paraules, suficients per captar que aquell mal tràngol l'havíem oblidat, però que ens buscàvem igual o més que abans...
De nou el vehicle restava aparcat esperant-nos, com no, amb les finestres obertes... Un suau aire em va acariciar la galta i de sobte vaig ser jo qui t'agafà la mà... Vas tremolar, t'ho vaig notar! Més nerviosa no podia estar, o sí? Em vas acaronar la mà i amb delicadesa la vas dirigir al teu sexe... No, jo no volia, o sí, però tenia clar que no podia ser.
Vas insistir mentre amb l'altra mà em tocaves per damunt dels pantalons... L'aire ens escoltava, ens mirava, ens excitava... Els nostres companys mig dormits no sospitaven res de res! Vas recolzar el teu cap al meu muscle, et vaig fer un petó al front i mentrestant les nostres mans continuaven jugant amb ànsies de descobrir el que s'amagava baix la roba... Petons suaus, carícies provocadores, sospirs secrets...
De sobte s'aturà el vehicle...
La quarta nit no vam passar d'això... Cadascú a sa casa i a dormir.

Al dia següent ens havíem de veure, havíem deixat pendent un acte que els dos esperàvem des de feia temps, molt de temps... Les nostres mirades es creuaven, els somriures tímids parlaven sols, els nostres gestos ens delataven... De sobte una freda ventolada ens va indicar que era l'hora de tornar a pujar a aquell vehicle que tant ens havia ajudat, o molestat, segons es mire...
De nou, asseguts molt prop començava el joc. Impacients per descobrir-nos, les nostres mans exploraven cada racó dels nostres cossos. Sabíem que no faríem molt més dins d'aquell vehicle. La presència dels nostres companys ens excitava i al mateix temps ens tallava... La calor augmentava i l'aire cada vegada bufava més fort... 'En arribar ens n'anem junts...' em vas xiuxiuejar a l'orelleta! La meua eufòria era evident, les meues mans ansioses et tocaven sense cansar-se i tu miraves l'hora impacient...
La cinquena nit vam passar d'això... Junts a ta casa i...

Jo estava tremolant, els moments previs a entrar al teu pis van ser mortals! Una vegada dins cap company ens podia aturar. Cap moviment seria perseguit ni cap gemec seria escoltat... Efusivament ens vam despullar un a l'altre. Érem iguals, estàvem en igualtat de condicions, nus un front l'altre...
Notava les teues tíbies mans pel meu cos, em parava a sentir aquella sensació, m'agradava... Igual com m'agradaven els repetits petons que em regalaves al llarg i ample de tot el meu cos. Mentrestant jo t'acaronava de dalt a baix repetidament, em coneixia el teu cos com si es tractara del meu!
Per fi estàvem junts, mai millor dit, sense aire corrent entre els nostres cosos, sense separació ninguna. Sols tu i jo i... El poc aire que ens envoltava, sempre, sempre present.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AiDuS

AiDuS

68 Relats

148 Comentaris

55140 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Perquè m'agrada escriure... Però no que em llisquen!

Albaidina amb orgull. Nascuda al 1988 i estudiant de F.Catalana a València...

Somie molt, i el que somie ho escric. Pense molt, i el que pense ho escric. Critique molt, i el que critique ho escric.
Així que tot el que llegiu ho crec, bé siga com ho he escrit o totalment al contrari...

aida_albert@hotmail.com