Obsessió

En Pitus camina pel carrer intentant dissimular la mirada mentre els seus ulls, a mercè d'una part del cervell incontrolable, cerquen infructuosament els pits de les dones. Ja fa anys que s'ha adonat d'aquest costum seu, i com que sap que el podrien confondre amb un malalt duu ulleres de sol.
En Pitus mai ha vist un pit, l'educació puritana imposada poc després de néixer ell li ha impedit. Sap que va mamar d'un parell de pits sent un nadó, però no en té pas records. La seva fal·lera pels pits de les dones va començar un dia per casualitat. Anava en metro, de Liceu a Maria Cristina, i el noi que estava assegut davant seu li va dir a la xicota del costat en veu baixa: "Et va agradar que et tragués el sostenidor amb les dents?". En Pitus, recordant com eren els sostenidors que estenia la seva mare, va suposar que per fer-ho és necessari tenir els ulls oberts. I que si li treus el sostenidor a algú és per veure-li els pits, com a mínim. Aquell noi havia vist uns pits!
Al carrer Pelai en Pitus, amb els ulls amagats darrera els vidres foscos, observa una noia d'uns vint anys que vesteix samarreta de tirants ajustada. No porta sostenidors i els mugrons es marquen perfectament. En Pitus ja ho ha vist abans això i creu poder afirmar que de mugrons n'hi ha de diferents mides i formes. Dels pits, com a conjunt de carn que sobresurt del tòrax, en pensa el mateix. La seva mare, sense anar més lluny, té els pits més grans que aquesta noia. Els d'aquesta noia són més rodons.
Per les nits, sovint, es descobreix intentant reconstruir un parell de pits a partir dels escots que ha vist durant el dia. Sense adonar-se'n, aplica tots els coneixements de geometria que ha après. Per exemple, visualitza la part del pit esquerre que ha vist en un escot pronunciat, després visualitza la part del pit dret del mateix escot, intercanvia les posicions (el dret a l'esquerra, i l'esquerre a la dreta) i els apropa fins a unir-los. El problema el té quan s'adona que el pit queda cobert per un tros de roba en forma de mig tanga posat al revés que cobreix el mugró. De totes maneres fotocopia mentalment el pit, el col·loca al costat i ja ha imaginat més carn de pit de la que mai ha aconseguit veure.
Mentre segueix caminant, en Pitus dóna voltes a altres pensaments. Intenta imaginar-se, una altra vegada, què es deu sentir quan es toca un pit. Si s'ho aconsegueix imaginar, podrà deduir fàcilment què se sent quan se'n toquen dos. Això últim deu ser apoteòsic, pensa en Pitus. La textura no pot ser gaire diferent a la de la pell en general, el que li preocupa més és la consistència. D'una banda, sap que els pits tenen un pes que justifiquen l'ús de sostenidors. D'altra banda, ha vist que quan una dona corre els pits es mouen amunt i avall sense especial rigidesa.
Viure obsessionat pels pits de les dones no és bo, fins i tot en Pitus ho sap. Ha suspès molts exàmens perquè s'ha passat la tarda anterior mirant pits vestits a la biblioteca. Quan s'ha quedat a casa a estudiar, ha suspès perquè ha perdut l'oremus observant els pits de la professora. Sap que el que té és una malaltia. Això pensa en Pitus encenent-se un piti i mirant els pits d'una pitonissa a la plaça de Catalunya. La pitonissa se'l queda mirant. En Pitus se sent malament, llença la cigarreta, defuig la mirada amenaçant i comença a caminar cap a uns grans magatzems. Espantat, oblida la seva fília i no veu els magnífics escots que llueixen unes noies estrangeres que passen pel seu costat.
Un cop als grans magatzems, gairebé per instint, puja a la planta de roba femenina. Suant, es recolza en un penja-robes ple de tops. Davant d'ell hi ha un emprovador amb una dona a dins. Ho sap perquè no està ben correguda la cortina. La dona es treu la samarreta i no porta sostenidors -pel mirall es veuen perfectament els pits. Acte seguit se n'emprova una altra, però tant hi fa: en Pitus ha vist uns pits i li han agradat! És un home feliç! És un home que ha vist uns pits! Per fi s'ha curat! No: ara en vol veure més però, tot i l'erecció, ell encara no ho sap.