Was machst du denn?

És un migdia de gener de 2008, i com d'altres migdies vaig al súper a comprar alguna cosa per dinar. Entro al Merkur i seguidament enfilo el primer passadís, el de l'esquerra, on de la nevera de les carns, just a la cantonada del final, n'agafo un paquet de carpaccio de vedella, de la marca danesa Skare. A la caixa, de color verd (n'hi ha un altre que és de color blau), hi diu en lletres ben grans CARPACCIO i duu per subtítol Marineret med rosmarin, que suposo que és danès. De fet, a la part posterior i apareixen tres receptes que es poden fer amb el carpaccio on símbols com å, ø o æ em fan pensar que no les entendré pas. Curiosament el Roastbeef de la mateixa marca, amb embolcall taronja, ho té tot escrit en espanyol.

Tombo a la dreta i em dirigeixo als congelats on hi trobo el sushi ja preparat de la marca Quality first. Els textos de la caixa estan completament escrits en alemany. Després vaig a la nevera dels productes làctics i agafo un iogurt de mora. Ara ja tinc el dinar i em dirigeixo cap a la caixa.

N'hi ha dues d'obertes. Calculo en quina hauré de fer menys estona de cua segons el nombre de persones i la quantitat de productes que porten. És un mètode especulatiu que pot fallar i, per tant, falla. Escullo la caixa on una dona està pagant, i darrera en té dues més que parlen entre elles però que sembla que facin compres separades.

Les dues dones que parlen entre elles ho fan en un idioma que no sóc capaç de reconèixer. Amb el temps que porto aquí m'he adonat que puc detectar els dialectes ex-iugoslaus i el turc, a part de l'alemany. Així que suposo que deuen estar parlant en hongarès o polonès, idiomes als que no els tinc agafat el so.

Per fi li arriba a la primera de les dues amigues, que és tirant a baixeta, amb ulleres i més aviat no prima. La caixera, que després llegiré al tiquet que és Frau Jovanovic, li diu quant ha de pagar. La clienta treu una bossa de plàstic transparent plena monedes i li deixa a sobre com dient que se serveixi ella mateixa. Dedueixo, doncs, que la clienta encara sap menys alemany que jo.

La caixera comença a treure monedes de la bossa amb cara de maleir el dia que va néixer, bé ella, bé la clienta. Les monedes més petites són d'un cèntim. Les més grans, de cinc cèntims. N'escampa unes quantes sobre el taulell i comença a comptar. Les de cinc cèntims s'acaben aviat. La cua s'allarga darrera meu.

Una companya de feina de la caixera que deu haver acabat el torn passa pel costat. Was machst du denn? (I doncs, què fas?), li etziba en un to que estava més orientat a la clienta que no pas a la companya. Frau Jovanovic se la mira però no diu res. La clienta, que tot i no saber alemany deu haver captat l'esperit de la situació que ella mateixa ha creat sembla que es posa nerviosa.

La caixera li diu que falten diners. Ella no ho entén. La seva amiga afegeix els diners que falten. Quan la caixera es gira per donar el tiquet a la dona de les monedes aquesta ja no hi és.

Li toca el torn a l'amiga. És un pèl més alta que jo i té el cabell gairebé tan llarg. Té menys coses que l'anterior per comprar. La caixera les passa pel lector de codis de barres i finalment enuncia el total a pagar. L'amiga treu una bossa de plàstic transparent plena de monedes d'un, dos i cinc cèntims. Però aquesta clienta com a mínim té la decència de comptar-les ella i de demanar disculpes.

Em toca. Frau Jovanovic em mira com dient a l'hora "ho sento" i "osti tu". Grüß Gott, em diu. Grüß Gott, li contesto. Passa la targeta de client, el carpaccio, el sushi i el iogurt pel lector de codis de barres. Jo, que ja he tret la bossa de plàstic de la butxaca de la caçadora, vaig introduint-hi els productes tal com van arribant. La caixera em diu quant he de pagar. L'entenc, perquè si una cosa s'ha d'aprendre a l'estranger són els números, però de totes maneres miro la pantalleta per confirmar-ho.

Trec la cartera de la butxaca dels pantalons sota la mirada atenta de la noia. Miro el moneder i veig que hi tinc unes quantes monedes d'un, dos i cinc cèntims.