obre la boqueta...

Un relat de: Capdelin

El pare, gall de taula
( es creu que d'ell depèn
la continuïtat humana )
s'infla de vi i vessa oracles
de pompa oral inconexa
i imperativa.

La mare,
gran sacrifici de carn,
esberla amb les mans el pa
del silenci.

La germana,
ulls de tormenta tropical,
mans omnívores i llavis molls
de llengües repetides,
puja i baixa els mogrons
ran de taula.

Les parets
grafiten límits d'univers
domèstic.

Jo, cercant una llum en el caos,
esclato:

- Voleu que aprengui de lletra:
Vinga, nen, obre la boqueta,
cada culleradeta és un mot;
però els mots envelleixen
i seré un culte mort.

- No, els mots sempre es mantenen
joves.
( sentencia el pare )

L'avi corre a obrir el calaix
de les paraules
per a què li contin el secret.

( Un somriure inicia
un nou dia de la creació... )

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307130 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )