Només el soroll de l'aigua

Un relat de: Tempsperdut

* L'aigua em rellisca pel cap, fent-me pessigolles i un sorollet que em recorda al mar. M'estiro a al banyera.... poc a poc es va omplint d'aigua, i en un moment donat em dona calfred molt tendre que em posa la pell de gallina.
M'agrada aquesta sensació, nua, amb la pell de gallina, protegida per l'aigua, calenta, amb una música que he descobert dins el meu cap de fons,...

Tanco els ulls. Se'm van apareixent imatges al cap. Són tan maques... voldria estar-me així sempre.

L'aigua segueix guanyant altura. Es va omplint la banyera. Deixo marxar les últimes bombolles d'aire lliures.

Els segons es paren... el temps no passa. Només jo. Jo i l'aigua envoltant-me.
Així per sempre, si el temps no passa, res no passa. Si els segons s'aturen, és igual si jo els acompanyo.

Sensació estranya. I així per sempre.

Comentaris

  • El soroll silenciós de l'aigua[Ofensiu]
    Lèvingir | 29-09-2006 | Valoració: 8

    com el de la nit, els llops i la muntanya o la fressa del mar.

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tempsperdut

Tempsperdut

16 Relats

22 Comentaris

18335 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:



"on m'a dit que le destin se moque bien de nous" gran frase




* per qualsevol cosa:
temps_perdut@hotmail.com