Nevant

Un relat de: Tempsperdut

Passaren els anys i ningú
s'adonà que havien fugit.

Pujà a la muntanya i veié
que el temps esdevingué glaç.
[Nu.
Vorejava tranquil·litat,
respirava amb intensitat
grans bafarades mullades.
Visqué instants amb calor de llar.

Horitzons trencats per la neu
units per camins revoltats.
Horitzons llunyans pel destí,
retrobats en els últims cops.

Mirà amunt, i el cel es trencà.
Mirà més amunt i caigué.
Alçà la vista i caminà
Sobre cotó, fred com el glaç.

Caigueren flocs nevats, de lli.
Fins, suaus, que es desfeien sempre
en tocar els seus records perduts.
I dansà sota la pluja
(gelada).

Mirà al voltant. Tots hi eren.
Els volgué parlar i no fou
capaç de pronunciar cap so.
I tots l'entengueren. Nevant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tempsperdut

Tempsperdut

16 Relats

22 Comentaris

18535 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:



"on m'a dit que le destin se moque bien de nous" gran frase




* per qualsevol cosa:
temps_perdut@hotmail.com