Una nit plorosa

Un relat de: Tempsperdut

Una nit plorosa, típica escena podríem dir. ‎
Ell mirant per la finestra de la seva habitació, veient les petites gotes de pluja caure. ‎
Ella sota els núvols trencats, al balcó, està xopa de cap a peus, però no se n'ha adonat, ‎està pensant. ‎
Podríem pensar que aquests dos joves pensen l'un en l'altre? I que estem davant una ‎escena d'amor?‎
O podem pensar que no es coneixen de res, simplement miren la pluja, cadascun amb el ‎seu trist pensament?‎

La pluja, no ho sap però ha unit aquestes dues persones, estan vinculades per les petites ‎gotes d'aigua que cauen de núvols que no han aguantat més, i han esclatat omplint ‎tothom amb les seves llàgrimes. I sense saber com, ni perquè als dos se'ls hi dibuixa un ‎somriure a la cara. Han notat que no estan sols. ‎




*Us ha passat mai?

Comentaris

  • I tant![Ofensiu]
    Capità Borratxo | 18-08-2006

    I tant que m'ha passat... en altres circumstàncies... llàstima de la meva timidesa! :-P

  • PAULA_93 | 28-07-2006

    ...I al sentir que no estan sols, tota la tristesa desapareix. Semblen unes altres persones i les ganes de viure tornen...

    Sí que m'ha passat, és una sensació maravellosa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tempsperdut

Tempsperdut

16 Relats

22 Comentaris

18535 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:



"on m'a dit que le destin se moque bien de nous" gran frase




* per qualsevol cosa:
temps_perdut@hotmail.com