I, no ho sóc

Un relat de: Tempsperdut

I després de tant de temps, sentir que he fallat?
Quan he fet el que volia, sí me precipitat?.
Tinc el que necessito, tot per ser feliç; i no ho sóc.

Ara em falten elles, les meves llàgrimes en tristor, les meves bogeries en locura.

I vull, necessito, que tornin. Perquè no ric des de fa dies, perquè no paro de plorar des de fa hores.

. . .

I ara... sentir-me sola?

Ho tenia tot,... I ara? Estic sola.

He perdut part de mi jugant a les cartes. Atzar; i vaig ser jo la mà innocent que decidia.

Abandonar el que vols, estimes, necessites, per no tenir valor. I ara, saber que és massa tard.

Tot és perdut, i no tornarà.

Comentaris

  • La força...[Ofensiu]
    onatge | 17-06-2007

    La força que t'ha fet caure és la que farà que t'aixequis una altra vegada... I veuràs la vida i la respiraràs...

    salut. onatge

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tempsperdut

Tempsperdut

16 Relats

22 Comentaris

18538 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:



"on m'a dit que le destin se moque bien de nous" gran frase




* per qualsevol cosa:
temps_perdut@hotmail.com