Natura que t'escolta

Un relat de: Tempsperdut

Allà estava, després d'un llanguíssim dia, com tants altres. Asseguda en aquell trocet de ‎bosc que vaig trobar per casualitat mentre passejava un dia, plorant pels carrers i em ‎vaig endinsar en un parc, per estar sola, i perquè ningú no em veies en moments ‎d'invalidesa. ‎
Envoltada de natura, vaig deixar que tots els meus pensaments i sentiments sortissin. Un ‎cop vaig començar, no podia parar, no sabia que fossin tantes les angoixes que guarda ‎dins meu. Fins hi tot les coses més insignificants vaig explicar a aquell ocell que de tant ‎en tan volava sobre meu. Va ser molt més fàcil obrir-me a tots ells, a aquell ocell, ‎aquell arbust que es movia acompanyant el vent, aquella noia que es dibuixava entre els ‎arbres i els matolls i que m'escoltava molt quieta, com si cada paraula que digués fos ‎l'última que escoltés, que a la majoria dels que deien que eren els meus amics.‎

‎- Cada dia em sento més perduda, estancada. Veig que tothom avança més o menys ‎ràpid, cap a el futur que volen, jo en canvi, no se on vaig, camino sense destí i potser, la ‎parada que em convindrà, no la veuré i la passaré de llarg. ‎
‎- T'entenc
‎- Em sento com si milers de pedres caiguessin de cop dins meu, sense previ avis, i ho ‎destrossessin tot. Quan sembla que tot comença a tenir sentit, quan sembla que trobes la ‎manera, de seguir endavant, i llavors passa, passa el que ha de passar, el que sempre ‎passa, que caus, que caus com un castell fet de cartes quan un cop, per petit que sigui ‎toca la taula on està assentat.‎
‎- T'entenc

‎- En aquesta vida la taula on m'estic és el món, tant el món que hi ha a l'altre punta de ‎planeta, com el món que hi ha dues cantonades. ‎
En aquests moments el món és angoixant, fa que tothom tingui moments d'invalidesa, i ‎de no poder més amb tot, i no només ho dic pel que passa a milers de quilometres lluny ‎de nosaltres, em refereixo al dia a dia, al tot, al viure, cada cop és fa més pesat... penses ‎que només ets una persona... d'entre les milions de persones que hi ha al món, i que si ‎no hi fossis, l'existència, l'historia no canviaria en absolut i que els que hi són al teu ‎voltant no se'n recordarien de tu per sempre... només els mesos destinats al dol i després ‎t'oblidarien per seguir amb la seva vida. Llavors et planteges perquè ets aquí, en aquest ‎món tan miserable en tots els sentits, que inverteix més en destrucció que en construir-‎se a si mateix per poder ser digne. ‎
‎- T'entenc

‎(Sempre responia T'entenc aquella veu melodiosa, que sortia d'entre els matolls que ‎m'envoltàvem, o potser de l'ocell que em sobrevolava, o potser, fins i tot podia ser ‎d'aquella noia, que em mirava, i m'escoltava i que es dibuixava entre els forats de ‎claredat que deixaven les fulles d'arbres i matolls)‎

*****‎

I aquí és quan te n'adones de que l'existència no val la pena, i ho pots afrontar de ‎diverses maneres, pots pensar, que ja que no val res estar aquí, millor aprofitar el que ‎tens al teu abast i ser "feliç" (i ja dic feliç entre cometes). També pot pensar, ja que no ‎val la pena ser aquí, que faràs tot el possible per millorar la situació, per fer un món ‎millor,(encara que és molt difícil d'aconseguir) i de la tercera manera, que no significa ‎que sigui l'ultima, pots deixar passar els dies, limitar-te a viure, com una fulla sobre un ‎arbre, que passa tot el que ha de passar, ja sigui un estiu molt calorós, com una ‎primavera plena de pluges, per acabar al final com totes les altres fulles, al terra, ‎trepitjada per desenes de persones que et passaran pel damunt i no et veuran. ‎

Comentaris

  • Bona reflexió filosòfica.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 18-05-2006

    M'he estat llegint aquest relat, profundament filosòfic, i se'm barregen dues sensacions. Una de bona, per tot el que té d'interioritat, per com ets capaç de transmetre pensaments que van molt més enllà de la superficialitat de la vida quotidiana. I una de no tan bona: una imprecissió formal que si poguessis superar aconseguiries de convertir el teu escrit en magistral.
    Intentaré explicar-te algunes de les formalitats que em fan difícil l'assimilació del text:

    "Llanguíssim dia" suposo que vols dir "llarguíssim" perquè he estat cercant derivats de llangor i no els he trobat.

    Aquest començament es fa difícil d'entendre degut a una puntuació incorrecte, i a frases excessivament llargues. El lector es perd:

    "Allí estava, després d'un llarguíssim dia com tants d'altres. Asseguda en aquell trocet de ‎bosc que vaig trobar per casualitat mentre passejava un dia, plorant pels carrers i em ‎vaig endinsar en un parc, per estar sola, i perquè ningú no em veies en moments ‎d'invalidesa. "‎

    Seria millor, per exemple, així:

    "Allí estava, després d'un llarguíssim dia com tants d'altres, asseguda en aquell trocet de ‎bosc que, un dia, mentre passejava plorant pels carrers, vaig trobar per casualitat. Recordo que em ‎vaig endinsar en el parc per estar sola, i perquè ningú no em veies en moments ‎d'invalidesa. "‎

    Un temps verbal incorrecte, "guarda":

    "no sabia que fossin tantes les angoixes que guarda ‎dins meu"


    Una "h" que sobra: "Fins hi tot"


    Fixa't a continuació, com comences dient "a tots ells" "a aquell ocell" i de cop i volta oblides la "a" i poses "aquell arbust" "aquella noia". Hauries de mantenir la "a", és a dir "a aquell arbust" "a aquella noia".:

    "Va ser molt més fàcil obrir-me a tots ells, a aquell ocell, ‎aquell arbust que es movia acompanyant el vent, aquella noia que es dibuixava entre els ‎arbres i els matolls i que m'escoltava molt quieta, "

    L'expressió següent repassa-la perquè no s'entén:
    "com si cada paraula que digués fos ‎l'última que escoltés, que a la majoria dels que deien que eren els meus amics.‎"


    Una altra "a" que falta entre "hi ha" i "dues": "que hi ha dues cantonades"

    "l'història" és "la història" , la i i la u si no són tòniques no es poden apostrofar.

    "els matolls que m'envoltàvem" suposo que vols dir : "que m'envoltaven"

    Bé, ho he corregit una mica per sobre, més que res perquè sento que tens moltes coses interessants a escriure i amb una mica més de polidesa en la forma arribaries lluny.

    Et seguiré llegint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tempsperdut

Tempsperdut

16 Relats

22 Comentaris

18335 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:



"on m'a dit que le destin se moque bien de nous" gran frase




* per qualsevol cosa:
temps_perdut@hotmail.com