No Vull

Un relat de: Emelkin

No vull despertar-te aquesta nit,
no vull treure't les espines i besar-te,
no vull bufar els núvols i creure'm
volàtil.
No vull omplir-me de buidors i enganys.
Tanmateix aquí estic, guixant el full
de síl·labes, de paraules, d'utopies,
de rascades.

No cedeixo a la sirena del silenci,
ni als gargots que fan les ombres
sobre totes les coses.
No vull despertar-te del tàlem
de records on restes,
on restes del meu ser.

Tanmateix aquí estic, sense ser-hi
ben bé. Només capaç de pronunciar-te
i res més: La resposta contundent
del silenci.

Comentaris

  • Fes...[Ofensiu]
    natasha | 05-12-2010

    ... el que et digui el cor... si aquest et demna callar dons... paper i bolígraf i a escriure! Tot i que molt em temo que el que amaga el text és el debat entre el cor i la raó...
    Bon text i millors imatges les que arriben!
    Una abraçada

  • No cedeixis!!![Ofensiu]
    rosapove | 02-12-2010

    Si realment no vols, no cedeixis! M'encanta el teu poema! Ànim, Gerard!!!

  • En fi, magnífic...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 11-01-2010

    Immergit en les fibres de la nit, en els grans espais on només hi alenes tu, recorres les lletres ocultes com viaranys del teu saber.
    Colpidores imatges de l'impacte que duus dins, colpidora sensació del tacte que ens ofereixes.

    Magnífic, en fi...