no titol per aquest relat..

que extrany es fa, despertar-se un mati, sola dins el llit, que abans compartíem...que trist es fa un nit de melencolia...si ja no et puc acaronar...que dur es fa..imaginar els teus petons...ara que ja no hi ets...


i perquè!!! perquè ho vas fer...que no eres feliç? perquè vas haver d'anar-hi!! ets vaig demanar que no ho fèssis...sisplau...torna! vine..abraçem i agafa'm la mà...i diguem que no has marxat...que tot ho he somiat...que res de tot això ha passat!! no em serveixen les paraules...TRANQUIL·LA ARA MATEIX TORNU...NO ET PREOCUPIS...

x vas haver de marxar pensant que no era perillós, que en teoria la cosa no s'habia d'haver complicat...hi ho fa...sens adonar-se que la gent que deixa enrrera..pateix..continua endevant x pateix..i saps que jo sempre t'estimaré tu x mi vas ser-ho tot...sisplau..siguis on siguis recorde'm...

i com el final d'una bella història la persona a qui més estimes d'aquests món desapareix sens deixar rastre..sens cap explicació..sens un petó..

i només ens queda el desig nu...de tornar-lo a retrobar..t'estimo..