no tens per què aguantar

S'incorporà, va seure al llit. Es mirava molt nerviosa els peus en terra. S'alçà del llit i coixejant es va acostar a la finestra. Alçà la persiana i el sol li feia mal als seus obscurs ulls, cansats de plorar, la baixà una mica. Es va donar la volta i va pegar una ullada a l'habitació. Una cambra xicoteta, ben distribuïda però desendreçada. S'acostà a la tauleta i agafà el paquet de tabac. Es va encendre un cigarret. Era divendres i tenia classe però no aniria. Són pare i la estúpida aquella estaven de viatge i Sergi ja havia marxat a treballar. "Menut cabró!", va pensar ella. Es va preparar un cafè i va treure dues galetes, no tenia gana, estava massa nerviosa per menjar. Va agafar el mòbil, tenia un missatge de la Sara. Deia que ella també se la "pelava" avui que si volia quedar. Era la seva millor amiga. Eren les 10:15 del matí. Va decidir cridar-li.

- Ei guapeta! Per fi em toques! Estàs en casa?
- Si... - Digué amb la veu tremolosa la Gema.
- Reina, què et passa? Vols venir? Estic al parc amb Pau, Toni i Tamara.
- No, no. No puc... no puc ixir. Pots pujar tu a ma casa? - Digué entre plors.
- Dona clar! Ara puje. No plors guapa, ja t'has barallat amb el novio, no? Si es que ja t'ho...
- No Sara, res a veure. Amb Xavi tot va bé, genial amb ell.
- Dons va tranquil·la. Ja vaig, en deu minuts sóc a casa teva va dir Sara preocupada. De fons es sentia al Pau preguntant si tot anava bé.

Sara es va acomiadar dels amics i li donà un bes ben apassionat a Toni. Avui feien 8 mesos. S'estimaven molt. Els va dir que després de dinar anaren a sa casa i quedarien per a la nit.

Tan puntual com sempre Sara tocà al timbre.

- Qui és?
- Gema! Sóc Sara.
- Va puja, entra a la cuina.

Gema va deixar la porta oberta i va anar a la cuina. Es va encendre el segon cigar i va deixar el paquet en la taula per si Sara volia un també. Es va sentir com es tancava la porta i a Sara cridant: "Princesa meva, que t'ha passat? Saps que no m'agrada veure't plorar!" Va entrar a la cuina i es va quedar paralitzada, la seva pell bronzejada per natura cada cop era més blanca. Gema començà a plorar. La seva estimada amiga, va seure al seu costat i la va abraçar molt suaument per por de fer-li mal.

- Gema, nena, que t'ha passat?
- Ha sigut el Sergi... Nena, em fa mal tot, crec que el cap em va a esclatar.
- Sergi? Què Sergi? El teu germanastre?
- Sí... diu que com li ho diga a mon pare tornaré a cobrar... què faig? Estic morta de por Sara, sort que a marxat i jo encara no estava desperta. Em puc quedar en ta casa fins que torne mon pare?
- Clar, clar... Tranquil·la. Saps que la meva àvia no dirà res. Però que ha passat? Algun cop havies dit que t'havia amenaçat, alguna baralla forta. L'altra vegada ja et vaig dir que calia fer alguna cosa... però si tu no volies jo no podia fer res. Gema, açò és seriós... És pot saber que té eixe xic al cap?
- Et vaig dir que últimament estava molt agressiu, mai em quedava sola amb ell, per això quan van dir els nostres pares que marxaven de viatge vaig sentir que alguna cosa passaria... Ahir va dir que més em valia estar prompte a casa per fer tota la feina... Com estava amb el Xavi no em vaig adonar de l'hora, ens vam passar el vespres junts. Els seus pares no eren a casa i t'ho pots imaginar, va ser genial. Quan vaig veure lo tard que era vaig pegar a fugir, però... - va fer una pausa i intentava aguantar-se les llàgrimes. Sara l'abraçà. - quan vaig arribar Sergi estava esperant-me. Em va arraconar i em va començar a surrar... que por vaig passar Sara...
- Però com pot haver gent així? Ho sap Xavi? Anem a la teva cambra i vaig arreplegant les teves coses mentre ves canviant-te.
- Encara no ho sap... Tu saps com es ficarà? L'altre cop volia venir a per Sergi... i com era el primer cop doncs no va fer res, però ara... Jo crec que se'l carrega tia. Aquesta vesprada tinc que veure'l.
- Ja està tot Gema? Vols que t'agarre alguna cosa més?
- No, no, així està bé. Moltes gràcies Sara...
- No sigues fava... per a que estic dona? Au va, marxem d'aquesta casa.
- Ni mon pare ni la boba manipuladora de la seva novieta em creien... Volien proves? Aquí em tenen, feta un mapa. Sara estic horrible! Mira'm, que merda! Em fa mal tot el cos...
- Passem per ma casa i anem al metge. Si vols li truquem al Toni i que ens acompanye amb el cotxe. Sembla mentida que el teu bitllet de sortida d'aquest infern hagi sigut açò.
- Vaja món... No tinc per que aguantar açò - Digué tancant la porta.
- Ja no tindràs que fer-ho més. - Va dir Sara i acabant li va donar un bes