no sé quin títol ficar...

Un relat de: sucdetaronja

Comença un nou dia i esperes que tot hagi canviat, esperes no tornar a plorar, però saps que sols és una esperança que es desfà igual que el fum del primer cigarret del matí. Et trobes amb la mateixa gent de sempre, al mateix lloc de sempre, però per molta gent que hi ha, cada cop et sents més sol, menys tu. Et ranques en tu mateix. Et mires a l'espill i comences a plorar... saps que tot canvia i res tornarà a ser igual.

Comentaris

  • magma | 19-01-2007

    No m'he pogut estar de llegir aquest relat també !!

    Breu com el primer que he llegit, però igual de bo i fantàstic.

    Jo també moltes vegades m'he dit.. "avui ja no ploraré", "avui serà un dia diferent".. però sempre acaba sent el mateix dia.

    Un petò !! encantada de llegir-te

    mâgmâ

  • Mmm..[Ofensiu]
    diesi | 25-10-2006 | Valoració: 10

    Boniquíssim xD la rutina de viure el mateix cada dia, sabent que tot canvia continuament i casi no ens donem compte que aquests dies mai tornaran.

    1 ptó:

    b#NaT#b