No hi ha distàncies

Un relat de: silvia_peratallada

No hi haurà distàncies
si la lluna ens visita.

Ara ja fa dies
que no sé cap on van
les teves veles,
i trobo a faltar un petó,
el teu tarannà,
les teves rialles,
el teu encant.

Travessaré aquest oceà
per venir-te a abraçar.

Ara ja fa dies
que no navego
al mar on vius,
que de viure, te'n rius,
i trobo a faltar els nius
on fèiem guerres de coixins,
i passejades, sense destins.





Comentaris

  • ara fa dies...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-05-2005 | Valoració: 10

    que no et llegeixo, ara fa dies que no t'escric... trobo a faltar aquelles guerres de paraules en comentaris de més enllà, matant les distàncies i esperant que la lluna minvi l'espai i ens retrobem dins d'un vers i d'un poema, bell com un dels teus...
    estàs fecundíssima! el mat t'ha esquitxat d'escuma fresca de nova màgia poètica!
    un petó i una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

583657 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com