No és gaire... però és tot el que vull

Amb els ulls clucs, per poder escoltar millor els misatges del cor, per retenir emocions més enllà de les mirades. Sense desfer el camí dels que ja han inventat un sender, retrobant nous paisatges i noves paraules per descriure tot el que sentim.
Descobrir la màgia d'un instant que ja no es torna a repetir, intensament, acaronat suau i apassionadament alhora la pell del cor amb els més indescriptibles sentiments.
I tant que és gaire, és molt i molt...

P.D. L'altre dia em demanaves el pseudònim de la meva filla, però es veu que se l'ha canviat i ara està de campaments musicals. De tota manera, no escriu massa, li va a rampellades. La seva vertadera devoció és la música i el dibuix. Quan torni ja li faré arribar records teus.

Un petó molt gran i fins la propera!