nit de 22-09

Un relat de: sucdetaronja

I ara ja no sé estimar? No he sabut mai?
Aleshores, que sent per tu?
Què és açò que no em deixa dormir ?
Pense en tu a totes hores…
T'estimo, diguen el que diguen,
I m'agrada fer-ho.
És màgia.
Que siga la teua veu l'última cosa que escolte abans de dormir,
El que costa seguir endavant sense tu al meu costat…
Que siguin els teus ulls els que menys veig
Però els que més vida em donen.
Veure el teu somriure. Em fa plorar.
Jo no és per a mi.
Ja no ets per a mi.
Sols espere que prompte veges el que sent per tu.
Que encara que sent com el meu cor cada cop és més dèbil,
Encara tinc ganes de lluitar per tu.
Lluitar per que tornem a ser un soles…
Lluita per estimar-nos.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer