Nit blava de Jazz

Blue Sky sona quan ja la nit és blava,
la nit té ara un blau intens de llibre,
com la nit dels betlems de la infantesa.

La gent es relaxa mentre escolta
el grup de jazz que està tocant Blue Sky.

La dona japonesa amb sa parella
fan un somrís d'orient desconcertant:
no saps si pensen en obrir-se la panxa
o el que faran al llit els fa feliços.

Amb la mitja cervesa que m'he près
La faig petar amb el noi que porta el gos,
i dic que les cadires ja són plenes
amb un to tan gentil que no es molesten.

Fora de les campanes, tot resta en pau.

L'infant del meu davant ja té cinc dents,
li dic que porta unes sabates maques,
la mare, en tot d'aquí, té la pell bruna,
- quan la mires s'assembla a una veïna,
i això li dona un matís cruel -.

Se m'adreça parlant en català,
diu que té un any el noi de les sabates.

Que s'emporti Blue Sky el seu color
O ens el dugui per pintar-nos tots!

Una senyora amb aspecte de monja
s'asseu unes fileres més enllà.
L'acompanya una noia amb mocador
si no nerviosa, un pel desubicada.
Amb el cabell a l'aire res diria
que és una xicota magrebina.

Per l'efecte de la mitja cervesa
m'aturo un breu instant en la puntilla
que li queda marcada en tendra natja.

El moment estelar passarà ara,
crida sa mare, també amb mocador
que creua l'escenari amb tres germanes.
s'asseuen en un banc: res no és diabòlic,
potser encara hi ha molt d'incomprensible.

Que s'emporti Blue Sky les mantellines!

La noia jove amb la falda ben curta
si no és per mi que sigui pel meu fill.
Que tranquil·la i trempada, que serena!
Au! menja-li les pomes sobre els braços!
que brillen amb les notes de Blue Sky.