Neu en el jersei.

Neu en el jersei.

En un d'aquells dies de fred hivern
que sorprenen al més previngut dels desperts.
La cafetera s'ho ha pensat dos cops
abans de xiular l'arribada d'un glop d'amargor.
Al final ha despertat en una ciutat de còmic
que un dibuixant ha oblidat donar color.
On ni els semàfors es posen vermells
davant de clàxons d'un sonor embós.
I els cotxes porten a sobre
un inesperat equipatge blanquinós.

Recercant el caliu de les butxaques
com aquell qui cerca or.
Descobreixo el secret passadís de fuga
dels recercats caramels mentolats.
Mentre el darrer fort d'escalfor mor
conquerit pel pitjor dels refredats.
Vestit d'un nas introvertit i vergonyós,
indiferent a tota mena d'olors.
Resignat faig la competència al lladrar d'un ca
amb una matinera tos.

El temps d'avui em recorda dies de galtes rosades, uniformes escolars i lliçons amb guixos de colors
On no començava el dia
fins que la campana de l'esplai havia repicat dos cops.
Avui cobraré vida amb la teva presència
i moriré a l'hora del teu comiat.
Res pot alterar un programa d'actes
on només hi ha dos il·lustres convidats.
Tota la resta és el plat estovat d'antipasta d'un "al dente" menú italià

Ajornant la hivernació d'un vell abric
en el fons d'un càlid armari.
I conduïda pel passadís
que dibuixen unes agermanades isòbares.
L'enèsima ona polar esgota els darrers dies
abans de primavera.
No sé si el fred ha fet l'arena del meu rellotge més lleugera.
Cap altra severa dieta pot fer més llargues les hores d'espera.

I va passant el dia governat per un únic pensament.
Ja de bon matí ha repicat,
esmorteït per coixins aixafats,
dins del meu cap buit.
Convertint-se en la primera excepció
del meu calendari de sovints descuits.
D'ell no aconsegueix distreure'm
ni el descens d'un mercuri deprimit.
Coaccionat per un monopoli neuronal
que fa d'una línia un laberint.

Una cridada seguida de dos batecs de telèfon
abans de sentir una interrogada afirmació.
Una felicitació a mitges calca un telegrama
sense cap drecera cap a la improvisació.
Com dos amants de la pau
firmem un tractat de rendició
que contenta ambdues parts.

La primera a l'esquerra, el número 8,
coordenades cartesianes d'un encontre pactat.
De seguida condueixo per dreceres
en un esborrany de circulació
fins estacionar els punts suspensius de trobada.

Després de fer del meu cabell un ràpid esbós,
apareixes menuda dins l'entelat mirall retrovisor.
Un drac esbufega dins la teva gola
capturat per una bufanda multicolor.
I vas creixent al ritme calçat
que marca un neteja-parabrises amb un neuròtic tic.
Cada passa que dones
recorda la mossegada d'una neula
en un carrer trencadís.
Mentre petjades de neu
ensucren el teu negre jersei.

Amb una improvisada música de vent,
un ball d'aferrat de pampalloles de neu.
Sobre la tèrbola lluna d'un cotxe de llums intermitents, esborra lentament un tímid missatge d'amor.