Naufragi d'un desencís.

Naufragi d'un Desencís.

Llunyans sorolls de batecs
no em deixen embarcar en un dolç somni d'oblit,
incontrolables corrents de pensaments
s'apropien d'un timó maltret,
dentegades d'un mar enrabiat
ofeguen alens d'un vaixell entregat,
un tel espès de pluja ensordidora
cega l'esperança del vigia.

El mar obert s'ha disfressat d'una gàbia
encerclada pels tridents de l'exèrcit d'en Poseidó.
Les sirenes han mudat els cants de seducció
per plors de compassiva complicitat,
Les gavines han deixat de moure's acompassadament
per fer un esborrany de desordre i desesperació.
Les onades i la platja han repudiat la monòtona besada,
aliena de passió,
tot oferint una mossegada de reveladora incomprensió.

El vell far acluca els seus envermellits ulls
amb el desig d'acursar la turmentosa nit
i fer matinar l'oblit, equipatge de la calma anhelada.
L'entregada marea ha deixat de festejar l'altiva lluna,
donant fi a un platònic ball d'eterna seducció.
Els fumejants canons de la batalla es dissolen lentament,
engolits per les profunditats d'un passat decidit a ser rebutjat.

Les xarxes es desfilarcen deixant fugir lleugeres il·lusions
que es desfan com somnis de bombolles.
El vent despentina les humides veles que ploren sobre la resistent coberta,
sempre diplomàtica i ferma,
com una màscara de fredor amagant un rostre de feblesa.

Fins que el capità decideix recercar entre els niguls persistents
un estel amb qui començar el somnis.
Traçar un rumb alternatiu per insípides aigües de tebiesa
amb destí cap al recolliment de l'ermità.
Tancar el confessor diari,
tot després de vessar sobre la darrera plana oberta un glop d'amarg cafè.
I, amb una feble bufada d'esperança,
convertir la tènue flama d'una espelma en una embolicada espiral de fum.