Somni d'un planeta.

Somni d'un Planeta.

He viatjat a un llunyà planeta
on no calen idiomes més enllà dels batecs del cor
per entendre'ns.
On s'han exhaurit els oceans de desconfiança,
les fronteres d'exclusió i els passaports de dignitat
entre tu i jo.
On els papers i permisos segellats des d'hermètics despatxos
han volat emportats per un acollidor remolí de vent solidari.
On no s'hissen exaltacions de banderes de diferents colors i nombre d'estrelles
més enllà de la senyera d'un gest de germanor.
On les quadriculades desfilades militars baix himnes de fredor
han donat pas a solidàries migracions de càlid voluntariat.
On la revelada rosa dels vents ha mesclat nord i sud, est i oest,
en una baralla de cartes sense asos,
tot acordant-se dels que no tenen mànigues.

He passejat per un planeta de colors
on el gris de l'asfixia només contamina les nits que no ets amb mi.
On les anellades xemeneies ja no exhalen vòmits d'ofegament
sinó arrugats coixins blancs on s'hi dibuixa la silueta de la teva espatlla.
On els peixos ja no neden d'esquena dins aigües de rius esponjosos
mentre gotegen sagnants cicatrius en el verd dels boscos.
On ja res no tenyeix de cendra el fresc alè del bosc
i revifa el moribund caliu amb més força
que les flames dels teus ulls.

On els ocells ja no reciten dins gàbies de filferro
cants de súplica, enyorant vols de llibertat.
On ja no es tem per l'extinció de cap ésser en perill
més enllà de la carícia amb la que em sorprens cada matí.
On les flors de metall volten i volten,
escalfant la parpellejant llum dels nius on hi romanen els estels del terra.
On el termòmetre no marca un efecte més febril
que l'absència del teu somriure
i les aigües no creixen més ràpid
que l'abnegació dels meus desitjos.

On el previsor sastre va cosir de nit un forat al cel
pel qual s'hi escolaven les eixutes llàgrimes del Sol.
On els mars ballen d'aferrat amb els ennegrits vaixells,
que ara porten d'equipatge els tinters dels poetes,
les aquarel·les dels pintors,
les partitures dels músics,
els somnis dels desperts...

He dormit en un estrany planeta
on les paraules invasió, conquesta i batalla són arcaismes d'una llengua senil.
On les fàbriques d'armament amb els vidres entelats de vergonya han tancat
i els arsenals ara guarden hospitalaris els records dels desmemoriats.
On ja no hi ha projectils que impactin més fort
que les besades que encertadament tu dispares,
ni danys col·laterals més temuts
que l'equipatge que acompanya el teu adéu.

On la força ja no es mesura pel nombre d'escamots de combat
sinó per la innocència dels desitjos.
On el test d'intel·ligència de les bombes s'escriu d'acord a una equació
que té per incògnita la suma de la fredetat de l'objectiu i la crueltat de les conseqüències
elevada a la incomprensió de la manca de sentit.
On no hi trobo monuments dedicats a herois de guerra
més grans que el valor de dir-te quant t'estimo.

On a la justícia no li recepten una diplomàtica quarantena
cada cop que creua una frontera,
ni píndoles d'oblit contra els malsons.
On ja no hi ha serpentejants fileres de refugiats
fugint de formiguers agitats per la sembra de llavors d'angoixa
deixades caure des de camps ennuvolats per arades d'insensibilitat.

On no hi ha condecoracions de guerra més desitjades
que la tendresa de les teves carícies.
On ja no cal cridar des de llunyanes atalaies d'exili
per obrir els ulls dels inconscients hipnotitzats per diàries oracions impreses,
enllumenats mostradors d'opinió
i modulats cants de sirena.