Un matí de tren.

Un relat de: Toni Mitjanit

Un matí de tren.

Mirades als canells denoten un retràs,
una punxeguda angoixa creixent a velocitat radial.
A l'horitzó ratllat encara no hi ha senyals,
sobre la rotoscòpia d'un despertar urbà.

Entre l'enllumenat lineal desentona la ziga-zaga d'un fanal,
que baixa fumejant pel rovell dels escalons
fins conquerir amb un alè d'engranatges l'andana principal.
Un aterratge d'allargat sospir recalca un avís de megafonia,
fent una travessa on tot són empats, accelerant el pas de qui el vagó fugia.

S'obrin les portes d'un convit a mudar-se,
farcides d'escorredisses i rebaixes per un seient.
En el sentit de la marxa i a primera línia del paisatge
són els solars d'especulació creixent.

Fotogrames d'un llargmetratge d'engegada mandrosa,
enquadren els darrers adéus entre entelats cristalls.
Escenifico un somni entre un concert de badalls
recordant el lleó de la Metro-Goldwin Mayer.

Vegem avui com em sorprèn aquest trajecte:
un altre matí dins del vagó dels germans Marx.

Les valls tenen pressa, sembrades per conreus accelerats;
els ametllers fugen de l'atupada de pagesos engrescats.
Paisatges pintats per un impressionista ressacós;
barallant-se pinzellades de tots els colors.

Cada parèntesi en la seqüència de tremolors
l'aprofita per fugir un escamot de caducs desertors.
Alhora presenten les seves credencials un grapat de voluntaris,
davant d'un revisor de guarda que intenta fer complir l'horari.

Una fórmula pitagòrica argumenta un fora de joc,
dibuixant sobre el baf de la finestra polèmiques empremtes d'una jugada.
Semblants exaltats ahir, durant el partit de la jornada,
que sembla romandran vius tota la setmana.

Inflat d'orgull com la lluna plena,
un senyor m'escridassa a cau d'orella.
Relatant l'èxit en els estudis de la seva filla,
regalant decibels com cigars d'un festeig
i deixant tota discreció pel següent trimestre.

Immers dins d'un univers musical de discrets altaveus
recitant acords d'una sintètica caixa de ritmes,
un adolescent acompanya desfilades d'himnes
amb la marxa d'unes carabasses bambes quaranta-tres.

Carregada de bosses de compra esbufega la mestressa;
ha saquejat estants d'ofertes i ara li manquen mans.
Aprofita el temps per repassar de cap la llista de la compra
intentant deduir quin article ha oblidat:
llenties, sal, calamars, llet, gelat ...

Obrin les portes i entra en escena una dona d'alçat preciós,
planta majestuosa i perfil dolçament arrodonit.
Darrera dels pessics dels seus tacons, tot emmudeix
i només batega la maquinaria del tren,
convertint-se en el punt de fuga
d'un grapat d'ulls de desig masculí
i enveja femenina.

D'entre les darreres fileres de seients,
destrio a un vell un jubilat
que segueix digerint un feixuc llibre de metafísica.
Encara engolit per la força de confusió
en la mateixa pàgina que abans d'ahir.
En un forat negre que manté orbitant,
en els anells de paper d'un satèl·lit en préstec,
paraules guarnides d'abstracció i
despullades de la senzillesa del sentit comú.

I jo em demano:
per què el seient del meu costat
és sempre el darrer en ser ocupat?
Que té de diferent? Jo el veig igual.

Té la mateixa ergonomia per a contorsionistes
que el seient del davant, la mateixa suavitat per a bastos
que el seient del darrera, les mateixes taques de maquillatge mogut
que el seient del costat. Serà que és el meu seient?

Avisa l'alçada creixent dels edificis que s'esgota el trajecte,
tornant a palpar l'equipatge apartat, i mirant, per darrer cop,
quant ha engreixat el feixuc retràs, fins arribar als crèdits de l'estació final.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Toni Mitjanit

Toni Mitjanit

29 Relats

25 Comentaris

29641 Lectures

Valoració de l'autor: 9.08

Biografia:
Vaig néixer la tardor del 77 a una illa (Mallorca) i això, sense cap mena de dubte, marca.

"No conceb cap horitzó
sense un matís de blau,
cap vent sense aroma a sal,
ni cap soroll sense remor de mar"

De petit no vaig tenir especial esment a la poesia. I ara de gran no recordo perquè vaig començar a escriure. Només puc dir que ara escric com aleno, mastego o somnio… sense parar esment al perquè, sols gaudint del fet que entre estrofes m'ajuda a conèixer-me a fons.

Escric d'allò que m'envolta i no em llisca, d'allò que parpelleja i no em cega… d'allò que no m'és soluble dins tantes finestres obertes. Tan me fa escriure d'un atac de singlot com del meu primer amor, del meu vell sofà o d'una fogosa nit d'estiu… El subjecte em dicta.


Per contactar amb jo:

* Email:

toni_mitjanit@hotmail.com

* Web:

www.capsadetrons.com