Memòries d'un peix amnèsic.

Memòries d'un peix amnèsic.

Dins l'aigua un corn de mar sent recitar:
"Quan la memòria comença a fallar
i els records es tenyeixen d'imaginació
la nostàlgia es torna un somriure".
Un missatge en l'interior d'una botella
que ningú no gosa obrir,
envoltada per l'abraçada punxeguda
de gelosos coralls.

Entre acompassades bombolles d'aspirina,
sortint d'una boca que guaita un pírcing no desitjat,
efervescents pensaments d'un peix amnèsic
zig-zageixen darrera d'algues d'estrambòtics pentinats.

Records de postals d'un món sèpia que engoleix el vermell,
ratlles dins l'aigua que calquen passats trajectes de velers,
reflexes en l'ull de bou d'un vaixell on es maquillava una sirena presumida
i ara sols allunyen cristal·litzant les empremtes d'ulls curiosos.

"No vaig fer cas a la mala espina que em donava,
i la gola em va empènyer a mossegar la fatalitat en forma d'esquer
i malgrat lluitar ... aletes ajudeu-me!
Ara em trobo presoner en un reduït mar de centímetres quadrats.

Enyoro que les onades em despentinin la permanent de les escates,
i prefereixo l'arrodonida lluna a la fredor d'un tub fluorescent.
Em farta la tranquil·litat d'aigües estancades i recórrer, un i altre cop, el mateix sender.

No batega aquest mar amb la passió d'una tempesta, vestit d' onades en paràlisi,
exempt de mossegades d'escuma que arremolinen una arena de tacte estrany.
No es calca arrugada la meva ombra sobre el pla fons d'aquest mar,
ni s'estenen humits tels de llum en un sostre empresonat.

Voldria difuminar-me entre l'esborrany de tinta d'un pop malhumorat,
ocultar-me darrera d'una cortina de poseidònies ballarines,
evadir les fronteres d'aquesta gàbia d'escull cristal·lí.

Entre novells coralls, coronats per capitells corintis, cerco una translúcida intimitat,
el darrer reducte de solitud d'un glop de mar cosmopolita.
Esperant la cita puntual amb una pluja d' aliment succedani,
abans que es faci de nit, de sobte i sense enfosquir, després d'un clic."