Cercador
Naufragis del desig
Un relat de: les llunes de l'Eva- Compartir:
Vessen milers de gotes esquinçades.
Cristalls d'aigua salada
que em fan sentir molla.
I surant sense direcció,
es dibuixen en la meva pell
milers de camins,
línees d'un mapa que tu ressegueixes
amb els dits.
La corba del meu desig
es dibuixa en intens violeta.
Els nostres cossos es confonen
amb l'escuma de les ones, i el mar
em torna a portar cap a tu.
Com nàufrags, rodolem
per apassionades espirals,
cavalquem sobre la bromera blanca.
Les manilles del desig em lliguen a tu
i passejo pel teu cos,
un cop darrera un altre.
En la teva pell només hi queden
reflexos del cel trencat.
La sorra és freda,
infinita.
He begut dels teus llavis
fins la darrera gota.
En el vèrtex del seny,
de la raó.
Comentaris
-
Cal deixar-se portar[Ofensiu]Avet_blau | 03-04-2008 | Valoració: 10
El naufragi es sortir del camí que ens marca la vida,
en una aventura nova per descobrir,
es arribar a sentiments i passions,
que no estan en el camí del dia a dia.
El naufragi es un tobogan de baixada ,
i cal deixar-se portar,
fins a recobrar el seny,
i malauradament.... tornar a la vida.
Avet -
Surant per sobreviure[Ofensiu]les llunes de l'Eva | 05-05-2007
Tots hem patit naufragis. Tots sentim el desig de salvació i de vegades ens deixem portar per les ones de la solitut. És un relat per supervivents.
-
Naufrags viatgers![Ofensiu]Unaquimera | 17-03-2007 | Valoració: 10
Un títol preciós per un poema amb encís!
Hem coincidit en mig del mar, entre l'escuma de les ones que llepa la sorra de la platja.
Un naufragi per culminació del desig no crea víctimes, sinó viatgers damunt sensacions amb equipatges plens de passió: poden perdre la raó en algun punt del trajecte tot abraçant la bogeria a què porta l'anhel, a que arrossega l'ànsia assedegada.
T'envio una abraçada en la cresta d'una onada,
Unaquimera