L'ombra de les ones

"Sense adonar-se'n,
transformava l'oxigen en sospirs.
I aquests sospirs
perduts en el cel que vesprejava,
acaronarien el seu rostre.
Asseguda a la riba d'aquella platja,
sentia com l'ànima s'engrandia
i paria noves sensacions.
Amb els peus descalços
trepitjava la sorra humida.
Estirada,
sentia com les ones fregaven
les seves cames,
les cuixes,
a poc a poc.
Pessigolleig intens.
en la profunditat del seu sexe.
L'esquena corba
s'arqueja,
es desplaça.
El vespre cau sobre la seva pell mullada.
Petites gotes salades,
s'ensenyorien de la seva voluntat.
Va aflorar un somriure trencat.
No podia lluitar.
L' atracció l'embolcallava lentament.
Moviment suggeridor.
Accelerat.
Es va empènyer
fins a dintre de l'aigua.
I com una ombra humana,
el mar va pujar i va baixar
per sobre d'ella."