"Don Juan Garcia"

Em dic Juan Garcia. Fa molt que estic tancat en aquesta cel·la i el temps passa lentament. Així que com els dies són molt llargs, faig memòria de coses de la meva vida. Gairebé sempre sense interrupcions. Tret que es trenqui la llitera damunt del cap del meu company. Com li va passar al primer. Pobre home. Vaig guardar la seva dentadura en un pot i encenc cada dia una espelma per ell. A l'últim que vaig tenir, mentre obria unes nous i les compartíem, va començar a posar-se blau i a fer escarafalls. Es va tirar les mans al coll i finalment va caure desplomat a terra. Va deixar vídua i tres fills. La meva veïna també era vídua i molt supersticiosa. Un dia estàvem parlant a la porta del carrer i vaig treure l'escala que estava recolzada a la paret per que ella no volia passar per sota. L'operari de la companyia de la llum després d'emetre un crit, va caure i no li va quedar ni un os sencer. I és que l'electricitat és molt perillosa! En un altre ocasió, celebrant en el bar que el meu equip havia guanyat, vaig treure el tap d'una ampolla de sidra "El gaitero", amb tan mala sort que va donar al prestatge on estava la televisió. L'aparell va explotar damunt d'un matrimoni que menjava cacauets. I és que amb el menjar s'ha d'anar amb compte. En una festa de la fàbrica on treballava, es van intoxicar per menjar maionesa en mal estat. Va ser quan em van nomenar gerent. De fet era gerent, secretari i mosso de magatzem, perquè dels quaranta-quatre de la plantilla, vaig ser l'únic que no van ingressar en l'hospital. Amb tant estrès va ser normal que es cremés la fàbrica. O això va ser el que em va dir el doctor abans d'agafar la baixa, per no sé quina malaltia tropical. Va ser un cas molt estrany, perquè el pobre doctor només havia anat A Conca en tota la seva vida. Conca. De Conca era Don Luís, "el mòmia". Em va llogar una habitació i ens havíem fet amics. Un dia em va convidar a menjar a casa seva. Estava saltejant uns espàrrecs en la paella per a fer una truita. Mentre, va treure un cigarret del paquet arrugat i el va aguantar amb els llavis. En el moment que es va acostar al foc, l'oli de la paella va cremar i una gran flamarada va cremar la seva cara. Jo no em vaig fer res. A casa em feliciten per la meva sort. Fins i tot ara tinc una cel·la per mi sol. I és que tinc un no sigues què. Potser sigui un do.