Ruta 52

Un relat de: les llunes de l'Eva

-Has de deixar sempre l'escopeta en el menjador?

Bonnie estava farta. Des que es van casar, Clyde havia canviat molt. Quan es van conèixer, ella era cambrera i ell la recollia en el restaurant cada dia amb el seu flamant Ford V-8. Sempre admirava el seu pentinat i li deia a cau d'orella com li agradava el perfum. Els seus ulls marrons la feien enrogir fins a baixar la vista al sòl.
Clyde era menjo Robbin Hood i ella se sentia orgullosa d'aquest home que reptava a la policia en cadascuna de les seves malifetes. El primer dia que van assaltar junts un banc, va ser excitant. Tot va succeir molt ràpid. Van sortir amb les borses carregades disparant a l'aire, mentre el director del banc i els altres romanien llençats en el sòl. Va ser la primera vegada que es va atrevir a disparar el regirar i va comprovar que no tenia mala punteria. Però la recessió econòmica d'aquests anys, va fer que el treball de Clyde fos com més va pitjor. Es passava les hores contant els feixos de bitllets que els quedaven i bevent un bourbon després d'un altre. Ella ho mirava de reüll mentre recollia la taula i ja no recordava el motiu pel qual estaven junts.

-Si vols, puc tornar al restaurant.

Clyde ni la va mirar. Va Seguir bevent i amb el fum del cigarret dibuixava cercles que s'esvaïen en l'aire. Feia gairebé un any que no treballava. Mentre rentava els plats, Bonnie recordava quan els van perseguir cinc cotxes de la policia i miraculosament es van desfer d'ells. Aquella nit ho van celebrar amb magnificència. Es va assecar les mans amb un drap i va observar la cicatriu. La hi va fer el dia de l'atracament al Banc Federal. La policia els va envoltar i ells no van tenir més remei que escapar amb ostatges. Aquella dona estava com boja i li va fer un cort amb un tros de cristall.

-Clyde, em separo!

Va seguir sense respondre. Bonnie es va llevar ràpidament el davantal i fent una bola, la hi va llançar en la cara. Ell no va dir gens. Estava decidit! No podia estar tot el dia veient com es compadia. No resistia haver de netejar els vòmits de totes les seves borratxeres. No volia seguir en aquella situació. Va desplegar el mapa de carreteres i va tirar una ràpida ullada. Va agafar el seu abric, l'escopeta i va sortir amb el Ford derrapant cap a la carretera. A quina hora obririen el banc?

Comentaris

  • Original![Ofensiu]
    les llunes de l'Eva | 17-02-2007

    La veritta és qu m'ha semblat un tema original, una visió diferent d'una hist`roia prou coneguda!

l´Autor

les llunes de l'Eva

7 Relats

5 Comentaris

9122 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00