Cercador


Llista categories

Nadal i tu...

Un relat de: jOaneTa

A les botelles de refresc ja hi ha els pares noels dibuixats
i als supermercats els llums ja estan penjats
tot està en preparatius per les festes de nadal
els petits ja demanen un regal

La mare ja esbrina que vol en Tià
i es barallen perque no ho vol pagar
el pare caça "torts" i en tro l'ajuda
a la ximeneia no hi ha foc, està rompuda

A Son Cabaspre gairabé no hi anam
crec que és perquè tots t'hi recordam
i ens fa mal veure algú al teu balancí
suposo que perque ja no ets aquí

El pare no t'anomena en cap moment
pero sé que formes part de la seva ment
per això quan sense adonar-me parlo de tu
em mira amb ulls plorosos i fa com si no sentís ningú

Enguany he tret bones notes a l'institut
la mare diu que m'ho tinc merescut
en Tià va tirant sense destacar
pero la professora diu que ho aconseguirà

I tu? Què fas per allà?
has trobat qui anaves a cercar?
ets feliç i no pateixes?
espero que si, t'ho mereixes

Jo puc dir-te que et trobo a faltar
que no sé si ho arribaré a assimilar
que t'estim com mai t'havia estimat
justament ara, quan te n'has anat

Busco una estrella al cel que brilli més fort que les altres
Sé que desde allà ens cuides a tots nosaltres
Sempre et miraré i recordaré
em sap greu, però mai t'olvidaré...

Comentaris

Afegir comentari
  • Es nota que la trobes a faltar[Ofensiu]
    poblerina | 28-11-2006 | Valoració: 9

    Bones!
    Es nota que trobes a faltar la teva àvia, però pensa que sempre estarà dins teu, vagis on vagis.
    També t'ajudarà a prendre decissions difícils, malgrat no estigui de cos present.
    Ànims siguès forta i a tirar endavant, que suposo que a ella no li agradaria veure't trista

    un Peto enorme per tu

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116596 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >