Na Mariantònia

Un relat de: Carles Rebassa

Na Mariantònia, princesona,
com un corcó fet d'art servil
llepa qui llepa, na Llepona,
de nostra vida talla el fil.
Com una porca bé cavil·la
teixint barreres pel demà.

Negant ullades cap a enrere
crema les soques de l'avior
i de la Nova Primavera
sap fer-ne eixorca la llavor.
Sap que la soca es pamfila
si la rabassa es fa espanyar.

Quan la cultura pega coces
i s'engalana d'il·lusions
na Mariantònia cava fosses
sense tenir pala ni escons.
Surt a la plaça de la vila
després, vestida d'estrenar.

No sap dir «arri!», l'estornella,
i de la pàtria l'extorsió
fa bategar son cony de vella
i son nasset de ca llepó.
Dins la Profunda Nit vigila:
llum contra el dòlar que vindrà.

De traïcions, desesperances,
tix la mortalla del jovent,
i amb cars perfums i colorances
fa de princesa i de turment:
torna de missa, es depila
i a la vellura fa un sopar.

Na Mariantònia fila fila,
Na Mariantònia filarà...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com