Na Maria Enganxa

No vull enganar ningú. Vaig a escriure una història, o una historieta, no sé que sortirà, en tot cas serà una mentida. Tot plegat una historia ben falsa. Tampoc no hi ha per que alarmar-se, al cap i a la fi gairebé totes les històries que escoltam aquí o allà son falses o , si més no, sols existeixen en la ment de qui les crea o d'aquells que les llegeixen. Bé, sigui com sigui i malgrat la seva escassa veracitat, sempre valdrà més una petita mentida reconeguda que res.

Així les coses aquesta historia mentidera comença en algun indret lluny de qualsevol ciutat. Els protagonistes son dos germans, un nin i una nina. La germana és dos anys major i en sap un poc més d'això de viure, però tampoc no massa més. Si haguéssim seguit l'evolució d'aquesta parella en els darrers dos mesos pot ser ens hauríem adonat d'un canvi. Un de petit, un de prou subtil com per a que l'haguéssim passat per alt. Només en el cas d'una ment aguda ens hauríem fet ressò de que en Marc, així es com es diu el petit, està patint. Els padrins tenen terres, unes quarterades, que en cap dels casos podriem considerar ben aprofitades. Un hortet amb un galliner al fons, al costat d'un colomer, les restes d'alguns enginys mecànics altra temps la enveja de qualsevol jove amb alguna pretensió a la vida, males herbes i un pou.

Els dos germans no han pogut resistir mai la temptació d'anar a llençar pedres al pou plegats i més d'ençà que la padrina els va fer coneixedors de la subtil amenaça que hi habita: na Maria Enganxa, la bruxa que surt quan els infants s'acosten i se'ls emporta per sempre més a la foscor. La descoberta va resultat tot un incentiu per multiplicar les visites al vell aljub dels dos germans.

Però d'un temps ençà les coses han canviat. Tot començà quan la Marta, la germana gran, va tractar de desviar l'atenció lluny del pou. No és que ho hagués prohibit expressament però les visites s'havien anat espaiant en el temps per iniciativa seva. Durant el dia, desprès de dinar, quan la migdiada alentia el ritme de la casa, ja no feien la visita acostumada al pou i a les nits, directament, ja no si podien ni acostar.

La viva imaginació d'en Marc ja començava a imaginar aquelarres esfereïdors de bruixes de cabells grisos i grans a la punta del nas, que havien conjurat la seva germana per allunyar qualsevol presència inoportuna del pou. Armat de valor una nit es decidí a seguir la germana més enllà del galliner. A l'hora de la veritat no podia donar crèdit a allò que estava veient. La Marta, la seva germana estimada, la seva companya de jocs innocents, es trobava d'amagat amb l'Antoni, el fill del forner, per a magrejar-se sota les estrelles, a l'empar de la presència dissuasòria de l'ectoplasma de na Maria Enganxa.

Tan de bo que aquesta és una història inventada que pot acabar-se en qualsevol moment, que si no el pobre Marc hagués rebut un bon toc de realitat ben al mig dels morros i pot ser quelcom més que tot això.

Tampoc no ens queixarem ara, que ja sabíem que la història era un conte ple de mentires. Podem quedar ben satisfets de saber que val més una petita mentida que no res.